28.08.2014 - 06:00
Així explica l’editor de Tria Llibres, Miquel Tuson, l’obra ‘La nit mil dos‘, de Carles Bellver Torlà: ‘Bellver és un dels narradors més potents i singulars de les nostres lletres i, alhora, malauradament, encara força desconegut. Potser perquè els seus contes no segueixen els cànons emprats per més escriptors del país, tot i que en la seva prosa hi ressonen noms de clàssics com ara Calders i Perucho, i d’uns altres de més llunyans com Lovecraft o Vian. O potser és per la seva “perifèria”: Bellver escriu, a parts iguals, des de Castelló i des de Szohôd, capital de la república imaginària (de ressonàncies tintinaires) de Bordúria. O és a l’inrevés?’ Llegiu-ne un fragment.
Continua Tuson: ‘En els contes de Bellver s’entrellacen elements de realitat i de ficció i es juga constantment amb el caràcter fantàstic dels personatges i de les històries. Si a “L’home del calendari”, el seu llibre anterior, els relats prenien vida a partir dels diaris d’un tal Charles Beauvoir (alter ego de l’autor), transformat en professor visitant d’una denominada “Escola d’Alts Estudis” a Bordúria, en “La nit mil dos”, Bellver s’enfronta a la tasca de transcriure els soliloquis de Beauvoir en una nit d’insomni, entre la mitjanit i les set del matí. Cada conte és encapçalat de l’hora en la qual l’alter ego de l’autor, a manera de Xahrazad, ens explica en veu baixa les històries i, un cop més, aconsegueix transportar-nos, de manera magistral, a un univers del tot particular fent ús de la seva prosa més fantàstica i experimental. Us convido a descobrir-lo.’
