Joc brut

Tot val per tal d’evitar allò que per ells és inimaginable, la ruptura d’Espanya. Un parell de mostres.
Ahir el Diari d’Andorra explicava que agents espanyols cerquen al Principat, des de fa dos any, informació a canvi de doblers de comptes bancaris vinculats a persones de l’entorn sobiranista per veure si hi ha hagut frau a la Hisenda espanyola, entre les quals es troba la família Pujol. Es a dir, utilitzen els fons reservats de l’Estat per pagar a delators, però no per combatre l’evasió fiscal en tots els casos, sinó només la d’aquells que siguin sobiranistes catalans.

D’altra banda, als informatius (jo ho vaig sentir al de la Sexta, no a cap canal diguem més nacionalista espanyol) es feien, arran del cas Pujol, ressò d’un fet que a priori no hauria de ser diguem que extraordinari. Deien que quan Pujol era president i Artur Mas, conseller en cap, aquest hauria pressionat perquè es concedissin unes llicències per fer parcs eòlics en contra dels informes de la Conselleria de Medi Ambient. Bé, potser això, si és cert, sigui quelcom reprobable i poc o gens ètic, però és quelcom bastant habitual dins el món tèrbol de la política de despatxos. Res, per dir-ho amb altres paraules, que qualsevol Govern no faci d’una manera o una altra.  I en tot cas, acceptant que és cert que hi ha corrupció política a Catalunya, inclús que Artur Mas no ha estat immaculat en la seva trajectòria, és que a Espanya no n’hi ha de corrupció? I la Gurtel, i els ERES, i els sobres de Bárcenas. És que algú pot dubtar que els dirigents del PP, començant per Rajoy, han cobrat en negre? (si n’hi havia algun de dubte, el mateix Rajoy se’n va encarregar d’aclarir-ho quan va dir ni més ni manco que “ningú ho podria provar”). Volen fer veure que Catalunya és un país corrupte per tomar el procés. I ells, no ho són de corruptes? Però tan se val això, endavant les atxes!  El que es tracta ara es carregar-se Artur Mas, pensant que així s’acabarà el “malson” independentista.
L’Espanya més negra, la intransigent, la intolerant, la que no vol cedir, ni negociar, ni pactar torna -de nou, com a Cuba- a mostrar la cameta de la supèrbia i de l’odi.
Ja no és que neguin el diàleg i la democràcia és que han decidit que tot se val, que es pot manipular i tergiversar la informació, que es pot mentir, que s’ha de jugar brut per tal d’evitar la catàstrofe. I que confien així en que el poble es deixarà manipular per canviar el seu criteri actual.
Però no seria just que se’n sortissin utilitzant aquestes armes. No pot ser que puguin guanyar essent tan miserables, jugant tan brut.No, no guanyaran, tornaran a perdre, Varen perdre Cuba (i Filipines i abans Flandes i Portugal) i ara perdran Catalunya per no haver volgut negociar i pactar.
I els balears què farem? Si el procés sobiranista del Principat acaba en l’adveniment d’un Estat independent, ens haurem de quedar a Espanya? Haurem de romandre a aquest país tan fosc i brut?.