18.08.2014 - 06:00
Josep Lluch, editor de Pòrtic, ens parla d’aquest assaig del periodista Agustí Pons, ‘1914-2014. Per entendre l’Europa del segle XX‘. Explica: ‘El 1914 comença la Primera Guerra Mundial i s’acaba “el món d’ahir”, en paraules de Stefan Zweig que hauria subscrit Gaziel a “Tots els camins duen a Roma”, l’esplèndid llibre de memòries escrit el 1959 que, tanmateix, acaba el relat el 1914, com si després d’aquesta data valgués més callar. Ara, doncs, fa cent anys, que es va obrir el període més violent i frenètic de la història d’Europa. Al marge de qualsevol construcció teòrica prèvia, Agustí Pons s’ha proposat comprendre el segle del qual som fills, i ho fa a partir del diàleg amb deu llibres, que són els següents: “El món d’ahir” de Stefan Zweig, “Lenin” d’Hélène Carrère, “Archipiélago Gulag” d’Alexandr Soljenitsin, “El fin de la inocencia” de Stefan Koch, “La II Guerra Mundial” de Winston Churchill, “El llarg viatge” de Jorge Semprún, “El segon sexe” de Simone de Beauvoir, “Franco” de Paul Preston, “El crepuscle de la democràcia” de Ferran Sáez, i “La decadencia de Occidente” d’Oswald Spengler. Una lectura crítica d’aquests -i molts més- llibres ha permès a Agustí Pons oferir amb amenitat i intel·ligència unes reflexions que burxaran en les certeses del lectors. “1914-2014. Per entendre l’Europa del segle XX” és una reivindicació del periodisme -l’ofici de qui observa, entén i explica-, i una crítica dels qui cauen en la temptació de fer encaixar la realitat en les seves teories.’ Llegiu-ne un fragment.
El punt de partida d’Agustí Pons: Per entendre l’Europa d’avui hem de recular cent anys i recordar el que va passar el 28 de juny de 1914, dia en què l’hereu de l’imperi austrohongarès i la seva esposa queien assassinats a Sarajevo, en un atemptat que va desencadenar la I Guerra Mundial. S’iniciava, amb aquesta guerra, el segle XX, que ha estat el més violent de tota la història d’Europa. Desenes de milions de persones van morir a causa de les dues guerres mundials i dels moviments totalitaris que el segle va engendrar. El fracàs de la utopia igualitària comunista travessa aquests cent anys i comporta, en certa manera, la desqualificació de l’optimisme ideològic nascut de la Il·lustració. A la vegada, però, aquest és el segle de l’emancipació de la dona i de l’accés a uns nivells de benestar material com mai no s’havien conegut en tota la història de la humanitat. Agustí Pons s’ha encarat a l’Europa del segle XX sense apriorismes, i ha escrit aquest llibre estimulant, clar i provocador amb la humilitat i l’ambició dels grans periodistes.
