‘La conselleria té por que s’inhabilitin els mestres si no apliquen la LOMCE’

  • Entrevista amb Àlex Castillo, president de la FaPaC

VilaWeb
VilaWeb
Laura Ruiz i Trullols
04.08.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’inici de curs pot semblar lluny, però a principi de setembre els mestres ja començaran a preparar-lo amb l’ombra de l’aplicació de la LOMCE planant sobre les aules. En aquesta entrevista, Àlex Castillo, president de la FaPaC (Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya), explica que la por de la inhabilitació dels mestres és probablement la raó que explica per què no s’han oposat amb més contundència a la llei. Creu que la consellera d’Educació, Irene Rigau, hauria d’haver respost de manera ‘menys teatral i més efectiva’ a la llei impulsada pel ministre Wert i que hauria d’haver fet ‘propostes més valentes’ per a oposar-s’hi.

Al setembre es començarà a aplicar la llei Wert. Com serà l’inici de curs?
—Sí, sembla que hi ha aspectes que sí. Per començar, s’aplicaran els canvis curriculars a primer, tercer i cinquè de primària. D’una altra banda, les decisions que prenguin els consells escolars deixaran de ser determinants i el director les prendrà de manera unidireccional. La gestió de les escoles serà molt menys democràtica. 

En aquesta opinió contundent, dèieu que la LOMCE és una llei que ha nascut morta. 
—Sí, perquè no té suport social ni polític clar: no ha estat pactada amb ningú! La LEC pot agradar més o menys, però fou el fruit d’un pacte. De fet, els altres partits ja han pactat que la derogaran quan el PP perdi el poder. Per sort les majories absolutes no són eternes i esperem que aquesta s’acabi al més aviat possible.

Sou crític amb l’oposició que s’ha fet des de la conselleria. Què és el que no ha fet?
—El més greu és com ha enfocat el desenvolupament de les mesures. Imagineu-vos que la Generalitat dictés una instrucció a l’inici del curs en què digués que la gestió dels centres ha de continuar com fins ara. Tenen el temor –que podria passar– que s’impugnés per la via judicial. Ara, pel tema de la llengua, l’escola catalana ja ha estat enjudiciada! 

Voleu dir que la conselleria té por? 
—Sí, però no s’entén perquè té por d’una cosa que ja passa: la justícia ha determinat quantes hores de cada llengua s’han de fer. Creu que hi ha funcionaris que tenen por de ser inhabilitats, que se’ls acusi de no complir la llei, de prevaricar, que hi ha por d’actuar segons el que et mana la consciència. 

I aquesta por també hi és entre els mestres?
—Penso que no, els mestres el que volen és seguir les instruccions de la conselleria. Es podria provar de capgirar les instruccions, per exemple, es podria encoratjar els directors perquè prenguin decisions en funció del que digui el consell escolar. Per això, la conselleria hauria d’haver fet propostes més valentes i un discurs més clar.

La consellera Rigau no s’ha oposat prou a la LOMCE?
—Rigau s’hi ha oposat d’una manera més teatral que no pas contundent. Només li he vist una actitud molt clara amb la qüestió de les beques: quan es demanava una puntuació de sis i mig per a poder obtenir-ne una. Aleshores va defensar molt clarament la igualtat d’oportunitats entre els alumnes. Però a l’hora de donar ordres concretes, no ha estat prou contundent. És cert que va dir que estava disposada a anar a la presó, però sap que això és poc probable que passi tenint en compte la lentitud de la justícia. A més, una persona de la seva edat i amb la seva trajectòria política pot fer aquesta declaració.  

Quin objectiu té el Manual de Resistència Activa contra la LOMCE que heu publicat des de la FaPaC? Quines propostes hi feu?
—Aconseguir cercar alternatives. Una de les claus és que no es destrueixi el nostre model d’escola. Per exemple, proposem que el consell escolar del centre continuï essent l’òrgan democràtic i decisori de les escoles, o que als nostres fills se’ls eduqui com nosaltres pensem que s’ha de fer.

Impulseu una xarxa d’escoles insubmises?
—Sí. Si fins ara havíem demanat oposició a la LOMCE, ara volem que es rebutgi. Ja hi ha unes cent cinquanta escoles adscrites i ens agradaria impulsar-ho a través de mocions als ajuntaments, als consells comarcals i a les diputacions. 

Dius que no podem pretendre votar independència si no podem oposar-nos a Wert. 
—No es pot permetre que vulguem votar quin país volem però no pas quin model d’escola! Serà un començament de curs calent… 

Des del dijous 31 de juliol les famílies poden demanar de ser escolaritzades en castellà.
—No n’hem de fer un gra massa! No hi ha gaires escoles que ofereixin l’educació en castellà i tampoc no hi ha demanda. Si fins ara només hi ha hagut quatre famílies o cinc, no crec que ara canviï. És un brindis al sol, pur populisme de la dreta espanyola!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any