De com Cadaqués va marcar l’obra de Duchamp i Hamilton

  • S'inaugura l'exposició 'Richard Hamilton - Cadaqués', que explora la importància del poble empordanès en l'obra d'aquest artista

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Montserrat Serra
01.08.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’escriptor i crític Vicenç Altaió i el galerista Huc Malla es proposen de reivindicar la importància de Cadaqués en l’obra de Marcel Duchamp i de Richard Hamilton, i alhora situar aquest poble tan singular de la Costa Brava en la cartografia de la història de l’art del segle XX. Reivindicar el lloc com a signatura, diu Vicenç Altaió per definir l’exposició ‘Richard Hamilton – Cadaqués’. S’inaugura aquest vespre a la galeria Cadaqués de Cadaqués i es podrà veure fins el 15 de setembre. 

L’exposició ha estat precedida per una altra mostra, a la mateixa galeria, dedicada a Hamilton, artista britànic, pare de l’art pop: ‘Richard Hamilton. Master in print, mestre de múltiple’. I, a més, coincideix amb la mostra sobre Hamilton dirigida per Vicent Todolí, que s’ha exhibit a la Tate Modern de Londres i que actualment es pot veure al museu Reina Sofia de Madrid.

Richard Hamilton (Londres, 1922-2011) va arribar a Cadaqués el 28 de juliol de 1963, convidat per Marcel Duchamp, que del 1958 al 1968 va passar-hi tots els mesos de juliol, agost i setembre. Hamilton també hi tornà a fer estada cada any, fins a la seva mort, i hi acabà tenint casa i tot. Durant gairebé cinquanta anys, doncs, Hamilton també va fer –bo i sol o en col·laboració– catorze exposicions a la galeria Cadaqués, fundada i dirigida pel galerista Lanfranco Bombelli (Milà, 1921 – Cadaqués, 2008), galeria que avui dirigeix Huc Malla. Altaió sosté que és a través de la galeria Cadaqués i d’aquestes exposicions que l’art pop va entrar a Catalunya i a Espanya al tombant de la dècada dels setanta.

Explica que, en contrast amb la ciutat com a espai de comunicació i d’intercanvi, hi ha els espais ultralocals, que impacten en l’artista i li permeten de fer aflorar la seva poètica. Ho veiem en Miró i Montroig del Camp (‘gairebé una religió per a ell’), Dalí i Cadaqués, Tàpies i el Montseny, Perejaume i el Montnegre… ‘I això els passa a Duchamp i Hamilton amb Cadaqués.’ Fins al punt que Altaió i Malla escriuen: ‘La substància perenne de Cadaqués en Duchamp i Hamilton és clau per a entendre l’art del segle XX.’

‘La relació de Duchamp amb Cadaqués s’ha començat a estudiar, tot i que encara és plena de misteris. Però de la relació que hi té Hamilton, no n’hi ha estudis fets i aquesta és la primera mostra que la reivindica, que en presenta alguns elements, i que deixa oberta a estudis futurs’, diu Altaió. I afegeix, encara: ‘Quan reivindiquem la importància de la relació amb l’indret, reivindiquem també un país obert, perquè entenem alhora que artistes com Duchamp i Hamilton formen part de la cultura catalana. És una manera oberta de mostrar la cultura.’

Altaió explica els nuclis pels quals transita l’exposició ‘Hamilton – Cadaqués’: ‘Comença amb una sèrie de peces (obra gràfica i print) d’un dibuix que va fer Hamilton de la biblioteca de l’artista Dieter Roth. Perquè volem destacar que Hamilton és un artista que defensa la cultura popular sempre des d’una valoració molt alta i rigorosa de la cultura.’

‘Després mostrem l’original del cartell del festival de música de Cadaqués, “Altar Piece”, un collage de fotografies del retaule barroc de l’església amb pinzellades amb notes de color dels músics i del públic. L’exposició també reivindica el cartellisme.’

‘Aleshores ens trobem el famós “Richard” en cartell metàl·lic, ampolla d’aigua i cendrer, que Hamilton va elaborar copiant el mateix disseny del famós aperitiu Ricard, tot jugant amb el seu nom. L’any 1975, la galeria Cadaqués en va fer tot un esdeveniment, d’aquesta acció. I temps després, amb molt d’humor, la botiga Vinçon de Barcelona va arribar a barrejar els “Ricard” amb els “Richard”.’

‘L’exposició també mostra una prova original d’impressió progressiva de la cèlebre obra “Sunrise” o “Caca de Cadaqués”, on una bella caca en primer pla tapa la bellesa del paisatge. I després es mostren una sèrie de retrats i autoretrats que Hamilton va acolorir a mà. Aquí Hamilton treballa aquesta idea sobre l’art, que cada pinzellada maquilla la realitat.’

‘Després passem a escrutar la relació de Hamilton amb Duchamp: Hamilton va ser el gran desxifrador de l’obra de Duchamp, i en mostrem una part de l’estudi i una part de l’obra. I, finalment, es proposen una sèrie d’obres que Hamilton va fer en col·laboració amb Dieter Roth i que després es van exposar a Barcelona.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any