31.07.2014 - 06:00
La resposta no crec que sigui, com suggereix Empar Moliner, un exemple d’imbecil·litat col·lectiva. La resposta apuntaria a saber quines són les característiques d’una societat que hipersexualitza les seves nenes i erigeix l’estrella porno com a model de feminitat.
Hi ha qui s’atreveix a dir que tota aquesta situació és el resultat de l’alliberament sexual. No, això no és alliberament sinó la tirania d’un model social que promou una dona cada cop més semblant al d’una estrella porno. Un veritable alliberament passaria per una educació afectiva- sexual que vagi més enllà dels mètodes anticonceptius, que tingui a veure amb la maduresa afectiva i les possibles formes de viure el sexe i l’amor, i educar també en la possibilitat que és del tot legítim no voler fer sexe. La veritable llibertat passaria per tenir molts models de dones, entre els quals hi hagués la dona hipersexual i en zel patològic que es promou constantment en els mitjans audiovisuals però entre d’altres models de dones amb èxit i representatives més enllà de la Merkel.
Llegiu l’article complet, aquí.