Quines estructures d’estat fan falta a Catalunya?

  • Un banc central, un sistema judicial, una agència catalana de la seguretat social i una agència catalana de seguretat aèria són algunes de les que estableix la UE

VilaWeb
Redacció
28.07.2014 - 20:08

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

En dos dels informes presentats pel Consell Assessor per a la Transició Nacional s’estudia el paper d’una Catalunya independent en la comunitat internacional. L’un explica quines agències i estructures administratives exigeix la UE als estats membres i l’altre detalla la integració d’una Catalunya independent en la comunitat internacional en sentit més ampli, especialment en les organitzacions internacionals intergovernamentals.

Les estructures d’estat que determina la UE

L’informe especifica quins requisits demana la Unió Europea als estats membres. Alguns són genèrics, com ara la lliure circulació de béns i la de treballadors; i alguns altres són més específics, com ara les agències nacionals de competència i de regulació. En aquest darrer cas, s’explica quines té Catalunya i quines hi manquen, com ara un banc central, un sistema judicial, una agència catalana de la seguretat social o una agència catalana de seguretat aèria.

El document conclou: ‘La Generalitat disposa ja d’organismes i estructures administratives per a poder desenvolupar i aplicar el dret europeu i, en definitiva, per a poder implementar les polítiques públiques de la UE.’ Així i tot, hi ha moltes estructures que cal dotar de més competència i algunes altres que s’han de crear de nou.

Heus ací una llista amb algunes de les estructures d’estat que fan falta:

–Un servei o una autoritat de duanes per a les funcions de comerç exterior i vigilància, control i inspecció de mercats.
–Un ‘national contact point’ per al control de l’adopció de regulacions tècniques de productes.
–Una entitat que vetlli per la implementació dels estàndards comunitaris (i internacionals).
–Una entitat nacional d’acreditació.
–L’Agència Catalana del Consum i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentaria (ACSA) haurien de tenir més capacitats i caldria crear de bell nou l’Agència Catalana del Medicament.
–Una agència catalana de la seguretat social.
–Una autoritat reguladora del servei postal.
–Una unitat administrativa amb competència per a resoldre les
sol·licituds de reconeixement de titulacions acadèmiques i professionals per a l’exercici de les professions regulades.
–El Banc Central de Catalunya, al qual siguin atribuïdes les funcions pròpies previstes en els tractats i en el conjunt de disposicions que determinen el funcionament de la unió econòmica i monetària.
–Un registre mercantil de Catalunya.
–L’estructura administrativa per a la protecció de la propietat industrial.
–Dotar de més recursos l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO)
–Reforçar el Servei d’Ajuts i Organisme Pagador del Departament d’Agricultura.
–Una unitat especialitzada en seguretat de comerç exterior d’aliments, animals, pinso i material vegetal.
–Un cos especialitzat d’inspectors de pesca.
–El cos de mossos d’esquadra hauria d’assumir funcions de guàrdia costanera.
–Estructura administrativa responsable de seguretat del transport ferroviari.
–L’Agència Catalana de Seguretat Aèria.
–Un ens propi de navegació aèria, integrat en la xarxa de navegació aèria europea.
–L’autoritat nacional reguladora en matèria d’energia nuclear de caràcter independent.
–Gestors privats del mercat elèctric.
–Gestors privats del mercat de gas.
–Estructures administratives i tecnològiques necessàries per a gestionar els imposts indirectes (IVA) i els imposts especials (dins l’Agència Tributària de Catalunya).
–Reforçar l’IDESCAT.
–Agència Tributària de Catalunya
–Un centre de referència de l’Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball.
–Un operador de la xarxa d’alta tensió i un operador de la xarxa de
gas.
–Un sistema judicial de bell nou.
–Un servei de control fronterer.
–Un servei d’administració d’immigració
–Centres d’acollida d’immigrants, de sol·licitants d’asil i de víctimes de
tràfic d’éssers humans.
–Una xarxa consular catalana per a tramitar i emetre visats.
–Reforçar el finançament de les estructures d’R+D+I.
–Estructures de gestió del programa europeu Erasmus +.
–Una autoritat competent per a autoritzar i tancar l’activitat extractiva ambiental.
–Assumir les funcions del Mecanisme d’Alerta Ràpida (àmbit mèdic).

Com s’aconseguirà el reconeixement d’estat independent?

Pel que fa al segon informe, en primer lloc s’explica com caldria actuar per aconseguir el reconeixement internacional com a estat. S’hi exposa que els principis de Montevideo del 1993 marquen els quatre elements bàsics que cal que qualsevol estat tingui: ‘població permanent, territori definit, govern, amb control clar sobre aquesta població i aquest territori i capacitat d’entrar en relació amb més estats’.

L’informe recomana d’evitar les demandes de reconeixement prematures i que es ‘tingui ben present, i comuniqui a la població que el procés de reconeixement és sempre progressiu, per raons polítiques i també tècniques, i que la seva culminació exigeix temps’.

La subscripció dels tractats internacionals

D’una altra banda, l’informe detalla com s’haurien de subscriure els milers de tractats de la comunitat internacional. Es proposen dues solucions: la successió dels tractats que ja ha signat l’estat espanyol, és a dir, simplement integrant-los com a propis; o bé ratificar-los de manera particular. Aquesta segona opció caldria aplicar-la en els tractats ‘d’especial rellevància en matèria de: codificació del dret internacional; protecció internacional dels drets humans; dret humanitari; matèria econòmica i fiscal; o de dret internacional privat, com els relatius a adopció internacional, legalització de documents o propietat intel·lectual i industrial’.

L’adhesió a les organitzacions internacionals intergovernamentals

El tercer àmbit que aplega aquest informe és l’estratègia que caldria seguir per formar part de les organitzacions internacionals intergovernamentals (OIG), com ara l’ONU. Pertànyer a aquestes organitzacions és, segons el CATN, ‘un camí imprescindible per al reconeixement i per a l’efectiva integració en la comunitat internacional’.

‘És molt important de ser membre de l’FMI i del Consell d’Europa, per exemple. En tot cas, serien processos llargs i l’informe analitza com és de complicat en cada cas’, va explicar Viver i Pi-Sunyer en la presentació de l’informe.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any