28.07.2014 - 06:00
Pedro Sánchez ha estat proclamat nou secretari general del PSOE, en un congrés extraordinari aquest cap de setmana. Ahir, en la clausura, va instar els militants i la societat a ‘desterrar mots que afecten i indignen tothom’, i tot seguit en va dir una llista, en què ficava al mateix sac la violència masclista i l’independentisme: ‘Pobresa, desigualtat, feina precària, desocupació, decadència institucional, violència masclista, independentisme.’
En el discurs també elogià el PSC, i concretament Miquel Iceta i Pere Navarro, per haver aixecat a Catalunya la ‘bandera de la convivència’ en un moment tens. ‘Miquel, vosaltres no us ompliu la boca de pàtria, però feu pàtria cada dia, no com segons qui’, va dir, en referència a Jordi Pujol, a qui, sense esmentar-lo directament, va acusar d’hipòcrita per haver triat ‘patrimoni en comptes de pàtria’.
‘Sóc federalista perquè sóc socialista’
Tal com va fer dissabte, quan es va comprometre a impulsar una reforma federal de l’estat, ahir Sánchez va refermar el seu compromís amb el PSC: ‘Sóc federalista perquè sóc socialista, Miquel’, va dir adreçant-se a Iceta. ‘En vista del xoc de trens entre els qui pretenen la recentralització i el separatisme de Mas, els socialistes ens proposem de reformar la constitució perquè tots els espanyols votem un marc de convivència federal’, va dir. I féu una ‘menció específica’ a Pere Navarro i a Alfredo Pérez Rubalcaba, perquè van liderar la declaració de Granada, en què, segons ell, el PSOE va assumir el compromís del federalisme.
Accent social
En un discurs carregat de contingut social, va parlar de la ‘transició econòmica’ que ha d’ajudar a construir el nou PSOE. Per això, va dir, la primera cosa que faria el seu partit quan tornés a governar fóra derogar la reforma laboral.
També va avançar que a la reunió de demà amb Mariano Rajoy li demanaria que el seu govern comparegués al parlament espanyol per explicar el rescat a la banca amb diners públics.
Un PSOE ‘sense complexos’
Sánchez es va comprometre a lluitar per la justícia social, la llibertat i la igualtat, i va demanar al partit que, sense complexos, digués ben clar que tot allò de bo que havia passat a Espanya havia estat aconseguit pels governs socialistes.
També va al·ludir als joves que no troben feina, al canvi climàtic, a la globalització i a la desconfiança amb la classe política. Espanya, va dir, és ‘un país fart, indignat i ferit’ que el PSOE ha de tornar a situar a l’avantguarda de l’estat del benestar.
