23.07.2014 - 17:01
La música en directe a Catalunya va guanyar en nombre d’espectadors (42,8% més) i concerts (15,6%) l’any 2013, però sense remuntar la tendència a la baixa de la facturació (-13,7%). Aquest és un dels titulars destacats de l’Anuari de la Música 2014, elaborat pel Grup Enderrock i l’Associació Professonal de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC). D’altra banda, el sector fixa la davallada del suport institucional en un 42,8% el 2013, que se suma a la caiguda continuada d’aportacions des del 2009.
Segons dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura reflectides a l’Anuari de la Música 2014, els catalans van escoltar el 2013 menys música habitualment i van assistir a menys concerts. De fet, el 70% dels catalans no va assistir a cap concert aquell any. No obstant aquesta panoràmica global, els ciutadans assidus a concerts van incrementar aquest hàbit de forma notable, i si s’hi sumen els espectadors estrangers, la xifra global d’espectadors a concerts ha crescut en un 43% respecte l’any passat i se situa en els 7,8 milions de persones. D’aquests, 2 milions corresponen a assistents a festivals de música.
L’increment de la oferta de concerts i festivals (un 16% més), la gratuïtat de molts esdeveniments i la no pujada de preus general expliquen aquest creixement. Però també per això, aquest indicador no es veu reflectit en la facturació global de la indústria del directe, que baixa (-13,7%) per tercer any consecutiu fins als 59,6 milions d’euros.
En el cas concret de la música en català, l’escolta –sobretot a la ràdio– es redueix al 7,9%, i també cau l’assistència a concerts de grups en català en vuit punts respecte el 2012. El director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, ha indicat que aquest descens es pot atribuir, en part, a la relaxació del ‘boom’ del pop rock català experimentat anys enrere.
Altres indicadors destacats de l’Anuari són la producció històrica de discos en català, que ha crescut un 36% amb 763 referències editades respecte les 563 de l’any anterior, sobretot de pop-rock. El problema, altre cop, és que la facturació discogràfica no es benefícia d’aquest creixement. De fet, ha disminuït un 26,7% trencant la tendència dels últims anys, a causa de la davallada de les vendes en format digital (en benefici de l’escolta on line), segons l’Anuari.
En positiu, destaca el bon moment que travessen els mercats i fires musicals. Les principals cites presenten dades positives el 2013, amb més impacte econòmic i un creixement del 18% del nombre de participants. El volum de negoci d’aquest àmbit arriba als 6 milions d’euros en contractes artístics i obertura de mercats estrangers, que és una de les apostes d’aquestes fires.
El context institucional no ajuda
Un dels laments del sector musical català és la persistència en la caiguda dels ajuts públics. Les aportacions de la Generalitat de Catalunya destinades a la música han baixat fins a un 42,8% durant el 2013. ‘Les administracions públiques han registrat la pitjor caiguda de la història pel que fa a la inversió al sector musical’, detalla el document. Així, dels 8,5 milions que aportava l’any 2011 s’ha passat a 3,9 el 2013, és a dir, un 54% menys de suport institucional.
Cap a un nou ‘estat’ musical
Una de les novetats que presenta l’Anuari de la Música és el plantejament d’un escenari de futur per al sector, ‘un full de ruta de polítiques culturals a mitjà i llarg termini per fer de la música un àmbit econòmic real i productiu’. El president de l’associació ARC, Jordi Gratacós, ho explica amb aquestes paraules a l’editorial de l’Anuari, que es titula significativament ‘Un nou Estat, per canviar-ho tot’.
El propòsit ha estat, explica, vincular el sector musical amb el procés que protagonitza majoritàriament la gent del país, en una direcció o altra, per obrir el debat de l’endemà. Aprofitant la conjuntura política i l’horitzó de la consulta del 9-N, l’Anuari s’apunta a imaginar com ha de ser el sector musical en un futur estat català.
Els agents del sector musical català plantegen en aquesta edició de l’Anuari un paquet de propostes per a un nou ‘estat per a la música’, emmarcades en el moment polític i social que viu el país.
