Joan Manuel Tresserras contra la mercantilització de la cultura i la universitat

  • Joan Manuel Tresserras no tem enfrontar-se als conceptes més pesants de l’univers ideològic de la nostra societat, i pronuncia al Teatre Romea una conferència de les que dóna tema per a pensar i parlar durant un mes. Xavier Marzal Domènech en parla al digital de cultura

VilaWeb
Redacció
24.07.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La cultura juga un paper decisiu: la cultura hauria de ser la clau per a fer-nos imaginar alternatives, per a fer-nos veure una mica més enllà dels límits d’allò que veiem i pensem habitualment. En aquest sentit, el valor dels clàssics és indiscutible. Què és la cultura clàssica, canònica? Aquella que el temps ha seleccionat per la seva capacitat d’oferir visions del món i de la vida valuoses, mereixedores de ser conegudes per altres èpoques per a suggerir alternatives a la rutina ideològica dominant.

Però el capitalisme, amb la seva coneguda capacitat d’absorbir-ho tot i integrar-ho en la lògica monetària, lluita per reconduir aquesta dinàmica de lluita cap a una neutralització: malda per fer que sembli que no hi ha batalla. I com ho fa, actualment? Estenent la idea de la cultura com un sector econòmic més: és la idea de les “indústries culturals”, expressió ja xocant en si mateixa, expressió que mai no s’hauria arribat a pronunciar en segles anteriors al XX. Aquesta és la gran novetat de la concepció de la cultura en l’actualitat. El capitalisme busca admetre la cultura jutjant-la un sector econòmic productiu; i –atenció!– l’esquerra i les elits culturals cauen sovint en el parany, perquè una vegada acceptada la lògica del capitalisme el millor que es pot fer és defendre’s amb les seves armes. Potser és per això –podem ara especular– que els sectors del cinema o del llibre, per exemple, ja no busquen defendre la cultura apel·lant a la importància de l’aportació de les seves idees per a transformar la societat, i s’han passat a les files enemigues defenent la cultura pel percentatge que representa per al PIB, pel nombre de llocs de treball que crea o per la recaptació que aporta a l’Estat amb impostos.

Un altre cas clar de mercantilització, d’acceptació de la lògica total del capitalisme, és la universitat. A la universitat –un “sector econòmic” que Tresserras coneix perfectament–, el professorat i els dirigents parlen sobretot de crèdits, d’homologacions de títols per al mercat laboral europeu, de quantificacions del coneixement: es posen així les bases per a la mercantilització de la universitat, per a la monetarització del coneixement.

Llegiu l’article complet, aquí

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any