23.07.2014 - 09:52
El diari El País ha multiplicat aquestes últimes setmanes els articles i reportatges sobre el procés sobiranista a Catalunya. L’últim exemple és el reportatge d’avui titulat ‘El viatge cap al sobiranisme‘, en què el periodista Daniel Verdú, ‘durant un viatge de dues setmanes’, cerca ‘respostes a aquesta conversió’ de molta gent a l’independentisme. Un viatge en què el periodista constata: ‘És fàcil de percebre com un corrent aclaparador en clau positiva ha impregnat gairebé totes les capes de la societat.’ I en aquest reportatge presenta casos diversos, tant de gent coneguda com de gent que no ho és, que expliquen per què han fet el pas a l’independentisme, fins a convertir-lo en l’opció majoritària entres els catalans, segons tots els sondatges.
El periodista va a trobar nous independentistes ‘en alguns feus de treballadors de l’àrea metropolitana de Barcelona, com ara Cornellà, Molins de Rei i l’Hospitalet. Fins i tot en capitals de l’extingida indústria tèxtil, com Terrassa i Sabadell’, on ERC va guanyar en les passades eleccions europees.
És precisament de Sabadell una d’aquestes noves independentistes que destaca el reportatge. Es diu Manola Estepa Parra, de vuitanta-dos anys, nascuda en un petit poble de Fuente Obejuna, a Còrdova, i va arribar a Catalunya a vint-i-quatre anys. ‘Ha votat la CUP. No parla català. Però creu fermament en el dret de decidir.’
L’article destaca que entre els nous independentistes ‘hi ha també obrers i afiliats als grans sindicats. I republicans convençuts que han reviscolat aquest sentiment després de l’abdicació de Juan Carlos’. I exposa el cas de Santi Medina, ex-treballador de la Pegaso i històric de CCOO, nascut a Conca i arribat a Barcelona el 1956. ‘Sóc republicà i seria una manera de debilitar la monarquia espanyola i de canviar l’estructura de l’estat. Sé que no anirem a cap paradís terrenal i que no significarà una millora econòmica al principi, però genera un canvi social que obrirà la societat. Un país petit serà més pròxim a la població i hi haurà més debat.’
Un altre cas és el de Vicente Rodríguez, de 63 anys, nascut a Mansilla de las Mulas, a Lleó. Fa quaranta anys que és a Catalunya i diu que no hi ha marxa enrere; que abans era federalista però que ara és independentista. ‘Des de la independència podrem ajudar a construir un país nou, redactar una constitució i prendre el control en pilars com ara l’educació.’ Diu que la gota que va fer vessar el got fou la retallada de l’estatut.
El periodista constata entre els entrevistats que hi va haver un punt d’inflexió en la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’estatut, el 2010. I parla amb el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, que durant nou anys, fins el 2001, va ser magistrat del Tribunal Constitucional. ‘El 2005 volíem veure si en la constitució hi cabia una reforma a partir de la reforma dels estatuts d’autonomia, per a donar a la Generalitat més poder polític, finançament i reconeixement nacional. Però tal com la interpreta l’estat no hi caben aspiracions d’una majoria de catalans en aquests tres àmbits’, diu.
El reportatge recull l’opinió d’antics federalistes, com l’eurodiputat d’ERC-NEC Ernest Maragall i l’historiador Borja de Riquer. ‘La gent de menys de quaranta anys pot prescindir de la història, de qüestions com els mèrits del rei el 23-F. Pensa en el present. Està desesperada professionalment i aquestes frustracions les canalitza cap a una esperança trencadora que il·lusiona.’
I finalment l’article també destaca que un 4,7% dels nous independentistes ha nascut fora de l’estat espanyol. I posa l’exemple de la uruguaiana Ana Surra, que ha impulsat la plataforma ‘Sí, amb nosaltres’. Sobre el govern espanyol diu: ‘Ens han tractat com bestiar. Quan els va convenir la nostra aportació a la seguretat social, ens van regularitzar. Després ens van fer fora cap al nostre país.’
