Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimarts  22.07.2014  16:56

Autor/s: Gonçal López-Pampló · Director literari d’Edicions Bromera

Tan sols un parèntesi

Men?ame
 

Fa un any, VilaWeb Ontinyent em convidava a parlar del vinté aniversari del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida. Un certamen que, en una edició tan simbòlica, va guanyar Conxa Rovira amb Peccata minuta. La novel·la es va presentar divendres passat, 18 de juliol, en un acte celebrat a Benigànim, en el qual la Companyia Ferroviaria va portar a escena el seu muntatge Sara, la dona sense atributs, basat en l’obra homònima de Carles Cortés, guardonada amb el mateix premi el 2009.

Aquest article, tanmateix, no té una motivació tan festiva. Com és ben conegut, el Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida ha passat a ser bienal, cosa que disminueix el seu potencial i l’afebleix de cara al futur. Per desgràcia, no es tracta de cap excepció, sinó d’una tendència que ha afectat altres certàmens i que podria agreujar-se en els pròxims anys com a conseqüència de les diverses retallades a què ha conduït la crisi econòmica. Si bé les raons pressupostàries són comprensibles, és legítim preguntar-se si l’única alternativa són les convocatòries bienals. Com a mínim, cal recordar els riscos que això comporta: pèrdua de projecció social, desmotivació dels escriptors, saturació dels premis que sí que se celebren, llibres que es deixen de publicar, novetats que no cristal·litzen a les llibreries… I, a tot això, cal sumar la temptació que un any en blanc servisca com a excusa eventual per a deixar de convocar el premi.

En el cas del premi que ens ocupa, es redueix la potència d’un certamen singular i consolidat, que donava veu a escriptors novells i consagrats en un gènere que no té moltes vies de difusió. Sense el suport del premi, per a qualsevol editorial –en aquest cas Bromera–, resulta molt més complex apostar per la literatura eròtica. Tots sabem que als baixos índexs de lectura en valencià s’afig ara la caiguda lliure de les vendes de llibres, dos factors que actuen com a restricció dels catàlegs editorials, que es veuen obligats a dissenyar-se d’una manera potser menys agosarada, no tan imaginativa com permetria una major espenta institucional. A més a més, l’acte de lliurament dels premis –sempre festiu i reeixit, com va demostrar la gala de l’any passat i la presentació de divendres– constituïa una gran trobada a les terres de la Vall, que mereix ser considerada com una de les fites del seu calendari cultural.

En definitiva, ens agradaria pensar que aquest parèntesi no és més que això: una aturada tècnica que permetrà tornar a convocar el premi l’any que ve, amb la mateixa energia i il·lusió que sempre, encara que siga amb unes limitacions afegides que canvien algun dels elements implicats, sense que això supose seguir ajornant-lo. Perquè amb premis com aquest guanya l’alegria, guanya la literatura, guanya la vida. Guanyem tots.