Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  16.07.2014  18:24

Autor/s: Pep Alfonso

El primer alè d'una lenta agonia eròtica

Men?ame
 

El vint-i-vuit de juny de 2013 a l’Olleria, el president de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, Juan Antonio Puchades, va dir: 'ja anem per la vintena edició, cosa que vol dir que hem superat la indecisió que comporta l'adolescència'. Ja ha passat el mes de maig i no s’han publicat les bases per a 2014. També hem passat la nit de Sant Joan i a la Vall d’Albaida ens ha entrat la impotència. Hem passant de l’adolescència a la senectut amb una ejaculació precoç de poc menys d’un any. S’ha perdut l’eròtica del poder, però jo us assegure que l’erotisme literari no s’ha perdut. Açò és sols una decisió política, com tantes altres retallades ideològiques que venim patint al País Valencià: sanitat, serveis socials, educació, habitage, treball... Hi ha literatura eròtica per molt de temps. Una altra cosa és que deixem escapar allò que s’ha aconseguit després de vint anys d’esforç i treball.

A la Vall d’Albaida estem disposats a no perdre la força d’aquella dita popular: 'dels pecats del piu, Déu se’n riu'. Els valencians i valencianes riem molt amb les coses de l’entrecuix. El mes de maig passat vàrem reivindicar aquest sentiment a Ca les Senyoretes d’Otos des del col·lectiu Renadiu d’escriptors i escriptores de la Vall d’Albaida. Es va fer un sopar eròtico-festiu per a presentar el llibre 'Sexduïts i sexduïdes'. Un llibre amb cinquanta-dos autors i autores que han creat textos de cintura cap avall, com deia la dita popular, però fent extensiva la imaginació sexduïda a tot el cos del text. Un manifest del col·lectiu Renadiu, llegit durant aquesta presentació, va reivindicar la necessitat i la importància de la continuïtat del Premi de Narrativa Eròtica de la Vall d’Albaida.

Des de Renadiu ens preguntem què significa el silenci administratiu oficial de la Mancomunitat? Després de vint anys de bones relacions eròtiques des de l’interior de la Vall Blanca sembla que estem donant el primer alè d’una lenta agonia sexualment lletraferida. Aquesta indecisió no és Peccata Minuta. Bé, sí... és el títol del llibre de Conxa Rovira que es pot convertir en la darrera guanyadora del Premi de Narrativa Eròtica de la Vall d’Albaida. Serà aquest 20é títol el darrer bleix d’èxtasi d’un concurs literari únic en el seu gènere?

Vint títols criden en el desert de les lletres a l’espera que degotege un poc d’humitat i humanitat. Eixe contacte xop i un poc irracional que ens recorda d’on venim i on anem com a espècie. Què és de l’amor sense la dosi necessària d’erotisme? Doncs això, vint crits i no sols un són la prova escrita que el nom de la nostra comarca és el més eròtic de tot l’àmbit lingüístic català. Què pesarà més en la decadència política valenciana? Serà la llengua? Serà per la circumscripció anatòmica de cintura cap avall?

M’agradaria acabar amb el primer vers del poema de l’amic Sergi Torró, un dels dos autors de la Vall d’Albaida que han contribuït a l’èxit de 'Sexduïts i sexduïdes' (l’altre ha estat joan Olivares). Aquest vers que va nàixer en el llibret de la Falla Corea de Gandia il·lustra molt bé la pobresa política i social dels pecats del piu. Com deia unes poques línies més amunt, s’ha perdut en general l’eròtica del poder i s’ha donat pas a la “Porca passadora de lladelles”, i tanmateix és passadora.