Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  13.07.2014  20:00

Autor/s: Víctor Vidal Torró

La realitat, el pitjor dels videojocs

Men?ame
 

Una llàstima. Una llàstima de debò. Eixa és la sensació, junt amb ràbia, impotència i odi, que genera veure el rumb del món els últims dies.

No sé qui és més hipòcrita, el mitjà de comunicació que aparta la vista, que silencia la situació o el que desvia l’atenció. No sé qui és més detestable, el mandatari que dóna suport als bombardejos o aquell que sempre trau la bandera de la 'pau' però en aquest cas no obre la boca.

Ara mateix segueix morint gent mentre alguns podem fer-hi poc, més enllà d’escriure unes línies de ràbia. I no sols em fa ràbia la Unió Europea o Barack Obama (per cert, els dos són Nobel de la Pau, quina paradoxa). Me'n fa més la indiferència de la gent. Sembla que els morts no ho són tant si són palestins, o si moren mentre es juga un partit d’eixa màfia que altres coneixen com a Mundial. Passen els dies i xiquets, majors, homes i dones palestins moren a causa dels coets israelians. Però, això què importa?

No vindrà cap director de cinema a fer una 'Llista de Schindler' adaptada a Gaza. No vindrà ningú a parlar dels xiquets, amb pijama de ratlles o sense, que deambulen entre enderrocs després de bombardejos i més bombardejos. L’Holocaust no deixa de ser un capítol absolutament horrorós per a l’ésser humà, però això no lleva que aquest capítol siga igualment reprovable i infame. Tanmateix, per a Hollywood aquesta situació no ven, no genera emocions, no es converteix en un succés acompanyat de bandes sonores tristes i dramàtiques...

Per altra banda, no es faran homenatges, no hi haurà minuts de silenci, ni 'zones zero', ni es parlarà dels assassins d'Occident, ni de la inhumanitat del president dels EUA que indulta el titot el dia d’Acció de Gràcies però no sols no condemna sinó que dóna suport al seu amic i genocida de torn, Benjamin Netanyahu. Res d’això no passarà.

L'ONU no dirà res. La Unió Europea no dirà res. Rajoy no dirà res. El PP no dirà res. El PSOE no dirà res.

Quants s’han omplert la boca parlant del fonamentalisme islàmic, del terrorisme, del perill, de l'odi a Occident, de la 'Guerra Santa'. Tot és terrorisme fins que ho fa Occident, aleshores en diuen 'ofensiva', 'missió de pau', 'operació de seguretat', 'procés democràtic' o qualsevol altre eufemisme menyspreable, fastigós i ocultador de la veritat. Ningú amb capacitat per a influir no dirà res, i quan ho diga serà massa tard.

L'altre dia Antena 3, altaveu de la dreta més dretana i dels amics d'Aznar (que ja va tindre el seu protagonisme innecessari i inhumà que van haver de pagar els iraquians), encetava l'informatiu amb una cosa que el presentador devia considerar una notícia i jo veia com una aberració.

Resulta que els míssils israelians havien interceptat quasi tots els coets palestins però un havia impactat en terres israelianes, provocant vuit ferits en una gasolinera. A més, deia que a l'altra banda havien mort deu persones. Sí, persones. Quina paraula més neutra, més poc concreta.

Es posa l'èmfasi en el fet que Israel rep coets i en els ferits israelians, però no s'incideix que els deu morts són palestins, no es destaca que han mort a mans d’Israel, que allò no és una guerra perquè no lluiten d’igual a igual...

Doncs, no sé si ho saben, però no contar tota la veritat acaba sent el mateix que mentir.

Però no és cosa només de la dreta, d'Antena 3, de Telecinco, de TVE. També és cosa d’eixa falsa dreta que s’oculta sota marques editorials com El País o La Sexta. A l'hora de la veritat són igual de falsos, manipuladors i hipòcrites que la resta. Sembla que no s'ha de fer enfadar l'amo, o els amos, i defensar els palestins és motiu suficient perquè l’amo s’emprenye. Dir la veritat, en definitiva, és suficient perquè l'amo s’enfade.

Per sort tenim Internet i les xarxes socials (almenys per ara, ja que alguns estan treballant per a posar barreres també a això) i ens podem informar un poc més, llegir altres discursos, escoltar altres veus, observar altres imatges, conéixer altres opinions.

Però, i aquell qui no hi pot accedir? Doncs escolta, veu i llig trenta discursos que són una mateixa cosa: Israel es defensa amb desenes de bombardejos de la gran crueltat dels radicals palestins. Tan cruels són els palestins que porten més d'un centenar de morts i Israel cap. Digueu-me boig, però això em sembla un poc desigual.

No vull, ni de bon tros, que es maten israelians, el que vull és que es deixe d’assassinar palestins. Vull que els mitjans de comunicació tinguen la decència de dir, per una vegada, què passa realment. Vull que la gent reflexione i intente empatitzar amb unes persones que han sigut desplaçades, arraconades, silenciades, torturades i assassinades per ser un poble que, coses de la vida, vivia en un territori que sembla que Israel havia reservat, com si d'una taula de restaurant es tractara. El maître, que s'encarregaria d’acomodar-los i fer-los agradable l'estada, eren i són els EUA.

Els fonamentalistes islàmics que volen recuperar Al-Àndalus són uns radicals perquè un territori és de l’últim que l’ocupa, però si Israel vol fer el mateix amb Palestina, hi té dret perquè abans aquelles terres eren seues. Quanta coherència!

Per desgràcia els bombardejos seguiran. Els morts, el fum, el foc, la destrucció, la sang i les llàgrimes continuaran omplint els carrers de Gaza. Però en la retina del món quedarà que Alemanya ha fet set gols a Brasil, que Luis Suárez mossega els rivals... i si queda alguna cosa de tot aquest tema en la ment de la gent acabarà sent que els palestins també llancen míssils.

Recorde una vinyeta de El Roto, molt apropiada per a aquest cas, encara que no parlava d'aquest conflicte. Dos personatges dialogaven, un deia: '¿Cómo conseguirán que los malos parezcan buenos?', i l'altre responia: 'Muy fácil: ellos escriben el guión'.

És trist que un poble com el jueu, que va patir tant fa unes dècades, haja oblidat tan prompte (o almenys els seus mandataris) totes aquelles barbaritats i atrocitats, tot aquell dolor i patiment que van viure, i actuen de la mateixa manera que van actuar amb ells: torturant, matant i arrasant amb tot i amb tohotm, perquè sí.

Deia aquell presentador d’Antena 3 en l'informatiu, mentre es mostraven imatges d'explosions a terres palestines, que allò semblava un videojoc. Una llàstima no poder fer-hi reset.