15.07.2014 - 06:00
Ben pocs són els que reneguen del quefer interdisciplinari, encara que pocs siguin també, curiosament, els que el practiquen. Què és una disciplina? Es tracta d’una mena de coneixement, una manera de copsar la realitat, per la qual cosa una disciplina resta ben definida per tres aspectes de la comprensió: 1) l’objecte (allò que mirem de comprendre), 2) el mètode (que usem per comprendre) i 3) el llenguatge (que triem per comunicar la comprensió). Són els tres criteris que afaiçonen una disciplina. La definició és clara, però no nítida perquè qualsevol d’aquests criteris admet al seu torn una jerarquització més o menys detallada. Per exemple, si atenem a l’objecte, llavors la disciplina pot ser la matèria, o la matèria viva, o els animals, o els insectes, o les formigues… De manera que només per aquest criteri la ciència es denomina biologia, zoologia, entomologia o mirmecologia. Si atenem al mètode, llavors la disciplina pot ser la ciència (i no l’art o el coneixement revelat), però dins de la ciència es pot optar per diferents metodologies com ara la de cercar teories (física), estructures (química), mecanismes (biologia), sistemes (economia)…
I si atenem al llenguatge, llavors la disciplina pot ser l’art (i no la ciència o la revelació), que al seu torn pot concretar-se en el llenguatge propi de la pintura, de l’escultura, del cine, de la poesia, de la música… Però, afinant encara més dins de la pintura, el llenguatge pot ser el de la pintura rupestre, del gòtic, del Renaixement, del Barroc, de l’impressionisme, del cubisme, de l’art pop… Una disciplina pura equival a una disciplina amb contingut, mètode i llenguatge ben definits i constants. Però mai ha existit una disciplina així en ciència o en art. Només la tradició (en la seva versió dèbil) o el fanatisme (en la seva versió forta) intenten que un coneixement perseveri en un presumpte estat de puresa inalterable. El coneixement és per definició impur, promiscu, multidisciplinari, interdisciplinari!
En altres paraules, la nitidesa de les fronteres que emmarquen una disciplina del coneixement és la nitidesa amb què es defineixen les tres propietats fonamentals: contingut, mètode i llenguatge. «Terra endins» d’una disciplina, lluny de la frontera, es trepitja fort explorant una realitat concreta amb un mètode i un llenguatge ben assentats. No obstant això el territori pròxim a la frontera se’ns representa d’un cert risc, relliscós. El tarannà interdisciplinari consisteix a mirar per damunt de l’horitzó disciplinari a la recerca d’un canvi de complexitat, un canvi de mètode, un canvi de llenguatge o un canvi combinat de totes tres coses. El coneixement avança per les seves costures, per les fronteres de les seves disciplines.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Jorge Wagensberg. Professor titular del departament de Física Fonamental. Universitat de Barcelona.
Enllaços
Array
