El rabosot, la raboseta i les cireres

  • Rondalles de la Vall i del vell

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
07.07.2014 - 00:01

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

De tots és sabut que a les raboses els agraden molt les cireres. Diuen que un rabosot va descobrir una poqueta nit un cirerer amb els fruits madurs. En vore la seua amiga la rabosa, li ho va contar i li va proposar d’anar a menjar-ne de bon matí.

– I a quina hora vols que hi anem? – va dir el rabosot.

– Jo crec que a les set del matí seria bona hora, no?

– Em sembla bé.

Però la raboseta era molt astuta i se’n va anar al lloc que li havia indicat el rabosot una hora abans. Es va fer de menjar cireres que reglotava. Mentre, a les set del matí, el rabosot, després d’estar esperant-la, es va cansar i va partir sense ella. La raboseta, en vore que hi arribava, s’amagà. El rabosot va menjar les poquetes cireres que li havia deixat la raboseta i se n’anà quimerós amb la cua entre cames.

Quan es van tornar a vore, el rabosot li va tirar en cara a la raboseta que no estiguera a l’hora acordada. I ella va dir:

– Com que no estava? El que no estaves eres tu!

El rabosot es va quedar desconcertat, però no va voler discutir. Així que li va proposar a la seua companya:

– En passar dos dies tornaran a madurar. Quedem a les set del matí per anar-hi. Ah! I siguem puntuals!

– Doncs… si vols ens vorem a la Coveta de l’Aigua que està a mitjan camí -va dir la seua amiga.

I la raboseta li la va tornar a jugar. Però aquesta vegada no li va eixir bé: l’amo del cirerer estava esperant-la.

Quan va passar una bona estona i estava confiada, l’amo va eixir garrot en mà amb ganes d’escarmentar la rabosa maleïda. Aquesta, en vore’l, va començar a córrer i es va amagar en la coveta on havia quedat amb el rabosot. I,  mira per on,  dins ja estava el rabosot esperant-la.

– Hui sí que has sigut puntual! I jo que ja estava pensant malament i creia que no vindries!

– Vinc esbalaïda perquè pensava que no arribaria a hora. Disculpa. Ara, per a compensar el temps que t’he fet esperar, t’agrairia que anares tu davant i et menjares les més grosses.

I l’ignorant del rabosot va eixir amb la cua estovada. D’a xavo va ser la garrotada que es va endur de l’amo del cirerer!

Mentre el llaurador se les tenia amb el rabosot, la raboseta va tornar al cirer per menjar-se les cireres madures.

I, quan al cap d’unes hores es van tornar a vore, la raboseta li va dir al rabosot amb un somriure sospitós:

– On has anat? T’he estat esperant una bona estona i, en vore que no venies, me n’he tornat despagada.
I el rabosot, que ja començava a entendre el to burleta de la raboseta, li contestà:

– En eixir de la cova m’he adonat que cal ser galant amb les femelles i t’he deixat anar a tu davant perquè et menjares les que volgueres.

I així, entre dues mentides i una veritat, aquest conte s’ha acabat.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any