Gratitud

VilaWeb
VilaWeb
Ramon Folch
08.07.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Acciono l’interruptor i s’encenen els llums. Obro l’aixeta i raja l’aigua. A les botigues, hi ha de tot: roba, queviures, llibres o automòbils. M’aturo a la parada i arriba l’autobús. O el metro, o el tren o el tramvia. Els avions em traslladen a qualsevol punt del món, per apartat que sigui. Prenc mal i de seguida em porten a l’hospital, on m’atenen. Internet em fa ciutadà del món. Avui dia, tot això ens sembla normal, el marc de mínims que ens acull cada dia així que saltem del llit. Però és excep­cional, de fet.

Quan era petit, a casa no hi havia telèfon. Quasi ningú no en tenia. Qui gastava targetes de visita, hi posava el número de telèfon de la botiga més pròxima o el d’algun condescendent veí benestant i, entre parèntesis, s’hi aclaria: «suplicat». Havies de demanar «conferència» per parlar amb el poble del costat. Telefonar a València des de Barcelona era un esdeveniment comentat; les àvies se’n feien creus. Tot a través d’operadora, és clar, i amb demores de diverses hores, a vegades d’un dia sencer. Els telèfons mòbils eren impensables i els ‘smartphones’ no apareixien ni als relats de ciència-ficció.

El número del nostre primer telèfon, a mitjan anys cinquanta, tenia sis xifres: era el 262962. Fins poc abans, tots en tenien només cinc, bastaven les 90.000 combinacions possibles (99.999 menys les 9.999 primeres, de només quatre xifres). Ara, a cada estat d’Europa són possibles nou-cents milions de combinacions (999.999.999 menys 99.999.999). Sembla que mai més caldrà allargar la xifra, però no hi posaria la mà al foc…

Tot això ha passat en poc temps. L’evolució de la telefonia és recent, cosa del meu record personal, però que a les cases arribi aigua corrent o electricitat, tampoc no es remunta a gaire enrere, un segle o ben poc més. Si més no a pagès, els besavis dels que avui som avis vivien com els romans o quasi. Per arribar al seu nivell de vida havia calgut tota la història de la humanitat més o menys civilitzada, posem cinquanta o cent mil anys; en els darrers dos-cents, l’hem almenys decuplicat. En tot cas, ha calgut l’esforç acumulat de milers de generacions per arribar on som. Em sembla que la majoria no se n’adona prou.

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Ramon Folch. Doctor en biologia, socioecòleg, president d’ERF.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any