Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  23.06.2014  01:24

Autor/s: Sílvia Urenya

Educació pública és llibertat

Men?ame
 

El Tribunal Superior de Justícia va dictaminar la setmana passada que la Conselleria d’Educació ha de retornar la línia en valencià al CEIP Pare Català de València. Així, deixa en evidència de nou la mala gestió de Maria José Català, Rafael Carbonell i qui siga qui estiga darrere d’aquest atac indiscriminat a l’ensenyament públic. La comunitat educativa de la pública estem d’enhorabona perquè s’obri tot un ventall d’esperances per a les escoles que estem en lluita defenent les nostres unitats, oposant-nos a les retallades i dient que ja en tenim prou, que la pública no es toca. Escoles com les nostres CEIP Bonavista i CEIP Martínez Valls d'Ontinyent, i els amics i amigues del CEIP Ciutat de Cremona d’Alaquàs i l’Escola Herrero, Bisbe Climent, Mestre Canós de Castelló... N'hi ha moltes més, i de totes ens en recordem cada dia. Aquesta decisió ens omple de força de nou.
 
Ara bé, com tot en aquesta vida, darrere d'una de calenta en ve una de freda, i és que la nostra consellera d’Educació (sí, no la volem i no l’hem volguda mai, però en aquest corrupte sistema democràtic en què vivim, la majoria en el seu moment va decidir que la volia) també la setmana passada es va plantar i va dir que no, que no acatarà la decisió del Tribunal Superior de Justícia i mantindrà la línia de castellà al Pare Català. I es queda tan ampla... tan ampla com quan pren aquestes desgavellades decisions basant-se, segons diu, 'només' en números, números que no fan sinó amagar una clara intenció de privatització de l’educació. Clar i ras. I per ací van els tirs.
 
La nostra mala sort de tindre aquest govern és que a una de calenta no li'n segueix només una de freda, sinó moltes més... Una de tantes és que no només segueixen sense escoltar la comunitat educativa, no només obvien els resultats de les prematrícules que evidencien que a les escoles on pretenen eliminar unitats hi ha demanda, i no poca, perquè hem superat l’oferta. No només ataquen indiscriminadament les escoles en valencià, no només suprimeixen exclusivament en la pública i protegeixen amb dents i ungles la concertada, amb la cara ben alta... No, no 'només'. Ara, a més de les unitats dels CEIP Bonavista i Martínez Valls, eliminen una unitat del CEIP Vicent Gironés. La unitat en valencià, evidentment.
 
De quina manera ens ha arribat aquesta informació? Doncs ens ho va dir a la cara el senyor Rafael Carbonell, secretari autonòmic d’Educació, que per fi va atendre dimecres passat la cita que l’Ajuntament d’Ontinyent li havia demanat en diverses ocasions. Cita a la qual van acudir el batle d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, el regidor d’Educació, Pepe Pla, i dos pares representant les escoles Bonavista i Martínez Valls.
 
Sembla que si ets del partit polític amic del secretari, amb una telefonada, sobra. En una setmaneta tens la cita acordada. Ara bé, si ets del partit 'enemic', la cosa canvia i has de telefonar reiteradament, has de suportar ajornaments de la cita amb excuses barates defensades dignament però que no colen, senyor secretari... Mire, en una única cosa té raó: no ens importa per què estava vosté a l’hospital i no va poder acudir a Ontinyent el dia que va dir que vindria. Amb tota l’educació fusteriana del món: m’importa un rave. El que sí que m’importa és que vosté està al seu lloc per a treballar per a nosaltres, els ciutadans i ciutadanes, l’hagen votat o no. Si falla a una cita tinga la dignitat de telefonar i canviar-la. Com fan les persones de trellat i com en tenim l’obligació tots si faltem a la nostra feina. Però de vosté i els seus, què podem esperar? Per a començar, respecte pels ciutadans i ciutadanes, que ja han demostrat sobradament que no ens el tenen.

Molta gent opina que en aquest moment hem de deixar la defensa del valencià i lluitar units per l’educació pública. No hi estic gens d’acord i em sembla que no és gens incompatible perquè realment és tot la mateixa cosa. Educació pública és llibertat, i la llibertat passa perquè els pares i mares puguen escollir quina escola volen per als seus fills i filles, i açò encara no és possible quan volen una escola en valencià.

En el barri més gran d’Ontinyent, d’uns 3.000 habitants dalt o baix, han limitat l’oferta d’ensenyament en valencià a una única escola, a una única unitat amb 28 places. Per contra, n'hi ha una de concertada intocable que mantindrà les dues unitats amb 12 i 13 alumnes per aula. D'açò, segons tinc entés, se'n diu discriminació.

Gràcies a Escola Valenciana, les escoles que estem en la digna lluita de defendre el que és ben nostre, com és l’educació pública i en valencià, ens veurem les cares als tribunals amb tota aquesta gent.

Fa temps que escoltem que cal consciència social, consciència lingüística, consciència de poble... que cal treballar units... La unió està feta i totes aquestes consciències han despertat. El camí està fet. Ara cal continuar caminant fins que arribe eixa nit, com diu Jaume Sisa, eixa nit qualsevol en què sortirà el sol.