Llengües minoritàries i divulgació científica

  • 'Elhuyar': periodisme i ciència en eusquera

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Ana Galarraga
24.06.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La revista Elhuyar va nàixer el 1974. Va ser creada per un grup d’alumnes de l’EKT (Euskal Kultur Taldea, “Grup de Cultura Vasca”) de l’Escola d’Enginyers Superiors de Sant Sebastià, la principal preocupació dels quals era el foment de la llengua; en concret, l’adequació de l’eusquera a l’àmbit científic i tècnic.

Tal com recorden els seus fundadors, les arrels s’han de buscar en la dècada dels seixanta. En paraules d’Iñaki Irazabalbeitia, qui posteriorment va ser president d’Elhuyar, «les generacions joves tenien un plantejament renovador quant a l’estatus de l’eusquera. Per a ells l’eusquera no era una llengua restringida a la llar, al cercle d’amics o a l’església, sinó una eina que s’havia d’utilitzar en tots els àmbits de la comunicació» (DD. AA., 1997). Com a conseqüència d’aquesta manera de pensar, van nàixer les escoles d’alfabetització i els grups de cultura basca, que van reforçar les ikastoles, i va sorgir l’eusquera unificat.

En aquest context social i cultural, els primers llicenciats en l’escola d’enginyeria de Sant Sebastià van assumir la responsabilitat de fer un pas a favor de la normalització de la llengua en l’àmbit científic i tècnic. Per a això van comptar amb diversos factors favorables, com la tolerància dels directors de l’escola cap als temes bascs i l’alt percentatge de parlants d’eusquera. Així, el 1972, tres llicenciats i dos estudiants de l’escola d’enginyeria van començar a reunir-se els dissabtes de vesprada. D’aquesta llavor, va nàixer la revista. 

Un dels fundadors, Iñaki Azkune, explica que van decidir anomenar Elhuyar la revista com a homenatge als germans Fausto Fermín i Juan José Elhuyar, descobridors de l’element wolframi (1783): «Va ser una de les principals aportacions basques en l’àmbit científic i tècnic, i per això ens va semblar un nom adequat no només per a la revista, sinó, més endavant, també per a la societat» (DD. AA., 1997).

En aquests primers anys, al mateix temps que el grup creixia en nombre, també guanyava en varietat, ja que les noves incorporacions procedien de diverses disciplines: informàtica, química, medicina, economia… Des de llavors, la multidisciplinarietat ha estat una de les característiques que defineix el grup de persones que treballa i col·labora en Elhuyar.

Un objectiu acomplit, un llarg camí per recórrer

Després d’un període de sis anys en els quals els fundadors van mantenir llargues discussions d’índole lingüístic i terminològic, es va considerar que la revista havia assolit el seu objectiu. I així, en l’editorial del número 25 escrigueren les següents paraules: «Aquests vint-i-cinc números confirmen com a mínim una cosa: que és possible escriure en eusquera sobre ciència» (Elhuyar, 1981). Al mateix temps, van expressar amb rotunditat la seua voluntat d’unir la llengua basca i els continguts científics: «Volem oferir un material apropiat capaç de saciar la curiositat dels lectors parlants d’eusquera interessats en la ciència i els problemes tècnics […] Volem donar-los en eusquera aquesta informació que fins ara han hagut de rebre en una altra llengua» (Elhuyar, 1981). Però els èxits de la revista van anar més enllà: es va convertir en referent per a la creació i fixació del lèxic tècnic.

Posteriorment, el 1981, la missió de la revista va ser renovada: el basc va perdre protagonisme en favor dels continguts científics i tecnològics. La reflexió publicada en l’editorial deia: «la gent no comprarà revistes en eusquera pel fet d’estar escrites en eusquera, sinó perquè el que s’hi diu resulta interessant» (Elhuyar, 1981). Això va representar un punt d’inflexió, ja que fins aquell moment l’aspecte lingüístic tenia gairebé tant de pes com els continguts. No obstant això, els esforços realitzats per tots els col·lectius que treballen a favor de l’estandardització i normalització de la llengua van fer possible que els autors se centraren més en els continguts i menys en els aspectes formals de la llengua.

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Ana Galarraga. Codirectora de la revista Elhuyar (Guipúscoa).

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any