Junts per l’escola pública en la nostra llengua

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Rosa Pasqual i Soler
19.06.2014 - 18:43

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Temps era temps, i tampoc no en fa tant, que a les nostres escoles imposaven una llengua com única opció d’aprenentatge. És per això que, històricament, la nostra llengua ha tingut una posició precària dins del sistema educatiu. En un context de minorització d’una llengua oficial, calien programes d’immersió lingüística, ja que són l’única manera possible d’aconseguir una societat plenament bilingüe. D’això en són conscients, sobretot, els contraris a aquesta pràctica (Mathew Tree).

I ara ens trobem amb una situació comuna al llarg de tot el territori de llengua catalana. Un munt de decrets que, empentats per una llei que menysprea també la nostra llengua, la LOMCE, fan que la situació actual de la nostra llengua a l’ensenyament es trobe en perill.

Per fer front a les contínues ofensives, i des de fa anys, hi treballen Escola Valenciana (Federació de Entitats per la Llengua), l’Assamblea de Docents de les Illes, Som Escola, i un munt més de plataformes que a nivell local o comarcal comencen a eixir ara amb la intenció d’aturar les mesures dràstiques que cada dia ataquen la nostra escola.

És per això que dissabte passat, Som Escola, juntament amb Escola Valenciana i l’Assemblea de Docents de les Illes va eixir al carrer per ‘impedir el trencament del model educatiu català i la judicialització de les aules’. I per demanar al Govern ‘fermesa’ per mantenir un ‘model d’èxit de trenta anys, eina clau per a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la qualitat educativa; un model que no segrega els xiquets per raó de llengua i garanteix el coneixement del català i del castellà’.

 Un model que també s’ha defensat a la resta del territori.

Al país Valencià, Escola Valenciana porta més de vint-i-cinc anys treballant per l’ensenyament en valencià i per la defensa dels drets lingüístics. Eixint al carrer cada primavera, amb les Trobades, amb més de 200.000 persones de totes les comarques, que defensen aquest model d’escola. Gràcies al qual s’ha aconseguit el gran nombre d’alumnes en ensenyament en valencià actual i la demanda creixent. Un model, que necessàriament, va lligat a l’escola pública.

L’escola pública està contínuament exposada a les polítiques educatives que retallen en qualitat, en contraposició als avantatges que tenen la privada i la concertada. Tenint en compte que el major nombre d’alumnes en la nostra llengua es troba a la pública, no sols s’ataca al dret a l’educació, sinó també la nostra llengua.

Però aquest treball també hi és a les Illes, amb un TIL en marxa que ataca greument l’ensenyament en la nostra llengua i una Assemblea de Docents, capaç de mobilitzar una vaga indefinida de mestres i professors, i amb l’exemple de tot un mestre, Jaume Sastre, amb una vaga de fam per l’educació pública. També a la Franja i la Catalunya Nord, amb una presència mínima de dues hores setmanals i de manera voluntària, hi ha gent que treballa per una major presència de la llengua a l’ensenyament. La Bressola, a Perpinyà, n’és un exemple.

Un decret del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga a impartir el 25% de les matèries en castellà a l’aula i que, per tant, obliga a donar una assignatura més en castellà. I en el cas del País Valencià, un decret de plurilingüisme, acompanyat per la concreció de la LOMCE, que menysprea la presència de la nostra llengua a l’ensenyament. Davant aquest context tan minvant, cal la defensa col·lectiva de la nostra escola, una escola en valencià, pública i de qualitat. Sí al plurilingüisme, però un model d’ensenyament plurilingüe i intercultural que tinga en compte la no minorització de la nostra llengua. Sí a l’escola pública, però amb un tractament igual de les llengües.

I és per això que cal compromís dels mestres, pares i mares de les escoles. Un compromís que, ara per ara, s’està demostrant a tot arreu. Cal una defensa col·lectiva de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó per la unitat de la llengua i per la nostra escola, que faça front a les polítiques educatives que tenim i que puguen venir. Perquè nosaltres hem decidit: continuarem construint la nostra escola en valencià, pública i de qualitat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any