Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  04.06.2014  00:04

Autor/s: Marcos Cantó

Podem trenca l'establishment polític'

Men?ame
 

La inesperada irrupció de Podemos, amb millors resultats que l'emergent partit d'UPyD i superant en moltes ciutats IU en tan sols tres mesos, suposa un autèntic terratrèmol polític del qual no se salva cap força política.
 
L'estudi d'aquest èxit serà una tasca que ja deuen estar realitzant les cegues empreses d'enquestes d'opinió, inclòs el CIS. No només el seu èxit és sorprenent, sinó la seua rapidesa, que és el que més espanta la resta de forces polítiques.
 
Sens dubte, les arrels d'aquest moviment van arrencar el 15M, i es van forjar i greixar les seues estructures amb el naixement continu de plataformes ciutadanes contra determinades injustícies (desnonaments, sanitat pública, educació... ).
 
La seva proposta organitzativa, la presa de decisions i l'aposta pels polítics de vocació, en compte de la professionalització política, unides a la seua obertura total a la societat, han trencat tots els esquemes actuals de les opcions polítiques espanyoles i gairebé m'atrevesc a dir europees.
 
1.245.948 persones han decidit d'apostar per les seues propostes, pels seus líders, per la unió de les seues plataformes civils entorn dels seus anomenats cercles. Els seus dirigents es manifesten d'esquerres, però accepten tots els ciutadans, i defensen la ideologia del sentit comú, que per als seus oponents i per a molts mitjans tradicionals són només utopies. Curiosament, el New York Times les considera propostes poc definides, i espera les properes accions per veure en què queda aquest projecte que ha commocionat la vida política espanyola.
 
Al contrari que altres partits d'altres països que han crescut a cavall de la nefasta gestió política per part de la burocràcia europea teledirigida per la poderosa Merkel, no es defineixen antieuropeus, ans al contrari, defensen una gestió diferent de les institucions europees. El fracàs no és de la Unió Europea, és dels seus gestors que es van oblidar de governar per als seus ciutadans.
 
Segurament Pablo Iglesias ha donat la visibilitat per a distanciar altres propostes que han tingut uns resultats més modestos, però que si se sumen a Podem, poden conformar un gran front ciutadà contra l'ortodòxia política.

Així, altres formacions nascudes de plataformes ciutadanes han obtingut també un suport apreciable: Partit Animalista 176.237, Moviment XARXA  105.183, Partit X 100.115.
 
Una de les apostes més diferenciadores, és la gestió d'un partit de forma assembleària, possible gràcies a les noves tecnologies, però no és l'única. L'elevada formació dels seus dirigents, les propostes argumentades amb dades reals, encara que amb un fort component d'esquerres, la veritat és que són una clara resposta a la dilapidació de les classes mitjanes i al gran empobriment de les famílies espanyoles.
 
Està per veure el desenvolupament de les seues utopies, la gestió dels conflictes assemblearis, la dificultat per a desenvolupar uns quadres dirigents que connecten als ajuntaments, a les autonomies, la veritat és que és a les grans ciutats on han tingut millors resultats, i a Madrid la tercera força política, proposant-se com una gran alternativa de poder, no com una minoria amb influència.
 
Aquesta és una tasca enorme. Ara la gestió de l'èxit pot esdevenir un trencaclosques difícil de digerir, però la veritat és que han provocat un gran tsunami que ha omplit de molts somnis a molta gent .