30.05.2014 - 13:40
Transcorreguts alguns dies de les darreres elecciones celebrades –les europees– voldria analitzar els resultats electorals a partir d’algunes reflexions personals que he ‘experimentat’ en este temps. Miraré de no caure excessivament en els llocs comuns d’altres anàlisis que he llegit, al·lucinant de com de capaços són alguns de reconvertir davallades històriques en molt bons resultats (?).
En primer lloc, sincerament estic per donar l’enhorabona i agrair a tota la gent que ha contribuït a l’èxit de la formació política en la qual milite, EUPV. Per a nosaltres els resultats han sigut bons a nivell local, i fins i tot m’atreviria a qualificar de magnífics a l’àmbit del País Valencià.
Sense defugir l’èxit d’altres formacions d’esquerres, que tant de bo permeta catalitzar canvis socials en el futur més pròxim, vull destacar com el treball constant, el diàleg permanent amb la gent del carrer –la realitat quotidiana, al cap i a la fi–, escoltar i atendre les preocupacions de les persones, l’honradesa política de les nostres candidates han pogut vénçer la invisibilitat mediàtica a la qual ens sotmeten els poders fàctics, evidentment de manera gens casual.
Hi ha alternaties. Unes altres polítiques són no sols possibles, sinó que en el context actual de creixement de la misèria esdevenen necessàries. L’ofensiva capitalista que patim la classe obrera porta camí d’arrasar les limitades conquestes socials aconseguides majoritàriament el segle passat.
Les organitzacions polítiques hem d’entendre que la magnitud de la desfeta econòmico-social és de tal calibre que cal una profunda renovació de maneres de fer política. No ve de nou, però el capitalisme allà per on passa, arrasa. Com que ja esguita la ‘vella’ Europa, toca arromangar-nos i estar per feina. No podem aparcar la lluita. Com deia Jeff Sparrow ‘tot allò que temíem sobre el comunisme –que perdríem les nostres cases i els nostres estalvis i ens obligarien a treballar eternament per escassos salaris i sense tindre veu en el sistema– s’ha convertit en realitat sota el capitalisme’.
Aterrant de nou en l’àmbit local, he de reconéixer la capacitat de determinades formacions polítiques per a sorprendre’m amb les seues estratègies electorals, no precisament de manera positiva. Així, alguns es van presentar pocs dies abans de la cita electoral amb reunions amb empresaris locals per a parlar de l’esgotament dels recursos fòssils i la necessitat d’una economia verda. Molt bé, sols que en la meua opinió els interlocutors i les ‘maneres’ eren les equivocades.
Que el PP d’Ontinyent valore molt positivament haver sigut la força política més votada sona a mal acudit i demostra el grau de cinisme a què són capaços d’arribar alguns humans.
Quant al PSOE, que arrosega la pesada llosa de les seues actuacions passades (reforma laboral, retallades als funcionaris i pensionistes, pactes amb el PP de reformes constitucionals infames…) i una ínfima credibilitat, hem d’afegir un alcalde excessivament mediàtic, quan la gent està ja farta de façanes i el que vol són representants que conduisquen un canvi social improrrogable per a acabar amb tanta desigualtat i injustícia. L’autisme polític del PSOE local, incapaç de la menor autocrítica davant una notable davallada en vots que marca tendència, esperem que no assenyale el camí que seguiran.
Per contra, el treball d’Esquerra Unida, el grup polític socialment més actiu d’Ontinyent amb diferència, ha donat els seus fruits. Però si algú pensa que ens adormirem sobre els llorers va molt equivocat. Ni molt menys. L’objectiu polític d’Esquerra Unida és aconseguir una majoria social que permeta d’aplicar unes altres polítiques: justícia social, acabar amb les desigualtats, igualtat en drets i respecte a les diferències. Cal destacar que democràcia significa el govern del poble, i és el poble qui s’ha d’implicar en política. No s’hi valen líders salvapàtries, és l’hora del treball solidari, la cooperació de tothom per a superar un capitalisme que –perdoneu el ‘lloc comú’– aboca els humans a la més absoluta ruïna. Endavant les atxes.
