29.05.2014 - 17:12
La Querimònia ha tornat a la Vall d’Aran després de ser restaurat al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat a Valldoreix (Vallès Occidental). És un privilegi concedit el 1313 pel rei Jaume II d’Aragó a la Vall d’Aran i que constitueix el dret històric de l’Aran. El document en pergamí presentava brutícia generalitzada, estava ressec i tenia arrugues i plecs, taques, pèrdues de suport i restauracions antigues. Havent resolt tots aquests problemes, s’ha tornat a l’Arxiu de la Vall d’Aran, a Arròs. També s’ha digitalitzat i es pot consultar en línia.
‘Durant el procés de restauració i digitalització, s’ha enregistrat un vídeo que recull les dades històriques i arxivístiques de la carta magna aranesa’, ha explicat el síndic d’Aran, Carlos Barrera. Aquests treballs han estat promoguts pel Departament de Cultura i pel Conselh Generau d’Aran.
El cap de Patrimoni i Cultura del Consell General d’Aran, Jèp de Montoya, ha presentat aquesta intervenció com una aportació al manteniment de la identitat del poble aranès. ‘Els símbols són importants, perquè reuneixen i ajunten als pobles –ha dit–, La llengua, l’escut, l’himne, la bandera, les figures jurídiques, les danses, les compilacions legals i el patrimoni són els símbols que donen identitat i cap membre que se senti d’un poble no pot renunciar-hi ni ho vol fer. És un deure de les institucions tenir cura d’aquests símbols perquè són l’essència de la identitat.’
La Querimònia
A la Vall d’Aran, els boscs i les pastures són comunals. Els aranesos són els propietaris de la terra, l’aigua, la pesca, la caça i els aprofitaments forestals. Aquests privilegis els va concedir el rei Jaume II d’Aragó el 1313, amb la signatura de la Querimònia, un document que es conserva a l’Arxiu Històric d’Aran. El privilegi es va concedir després del retorn de la Vall al domini de la Corona d’Aragó, acabada l’ocupació francesa. L’any passat es van commemorar els set-cents anys d’aquest document.
El rei Jaume II de Catalunya i Aragó, a través d’aquest document, va concedir a la Vall d’Aran un reconeixement de drets i deures que la feien la porta nord del seu regne. Es reconeixien a la Vall d’Aran uns usos i costums propis com a recompensa, perquè els aranesos volien continuar pertanyent a la corona catalano-aragonesa en comptes de passar a formar part de França.Més endavant, tots els reis van anar ratificant i ampliant els usatges reconeguts a la Querimònia. El document va establir les bases de les institucions pròpies araneses.
