29.05.2014 - 06:00
Londres i Edimburg han publicat sengles estudis sobre el cost i el benefici econòmic i fiscal de la independència d’Escòcia, amb dades totalment oposades. L’executiu de David Cameron assegura que cada escocès perdria 1.400 lliures anuals (uns 1.720 euros) per culpa de la independència. En canvi, el govern d’Alex Salmond prediu que quinze anys després de la independència, les finances públiques escoceses serien ‘fortes’ i ingressarien uns 5.000 milions de lliures anuals (6.155 milions d’euros) més que ara, l’equivalent a 1.000 lliures (1.230 euros) per ciutadà.
El secretari general de Tresor, el liberal demòcrata Danny Alexander, va presentar ahir a Edimburg l’informe britànic i assegurà que dins el Regne Unit el futur d’Escòcia seria ‘més segur, amb unes finances més fortes i una societat més progressista’. ‘Al Regne Unit –va afegir– podem compartir els recursos i els riscs. I això implica un dividend britànic de 1.400 lliures per cada home, dona i nen d’Escòcia.’
Aquests diners, inclouen, segons les projeccions del govern britànic, el cost de construir la infrastructura del nou estat i les despeses variades provinents de les polítiques que voldria aplicar l’hipotètic nou estat escocès. A més, tenen en compte una rebaixa dels beneficis del petroli, l’envelliment de la població i un cost de finançament més alt als mercats.
Londres diu que per ‘oferir nivells similars de serveis públics en els vint anys vinents, una Escòcia independent hauria d’augmentar la recaptació d’imposts d’un 13% des del principi’. Per il·lustrar-ho, l’estudi assenyala que això equivaldria a situar l’IRPF al 28%, l’IVA al 26% i augmentar de ‘quasi un 40%’ els imposts sobre l’alcohol, el tabac i els vehicles. A més, alerta que establir el nou estat, amb uns 180 ens públics, podria arribar a costar a Escòcia uns 2.700 milions de lliures, tot i que prediu que en costi 1.500, l’equivalent a l’1% del PIB escocès.
Queixa dels acadèmics
Però el Financial Times informa que el Tresor britànic pot haver manipulat l’estudi de l’acadèmic Patrick Dunlevy, de la London School of Economics, i de l’acadèmic Robert Young a l’hora d’elaborar aquestes dades. Dunlevy diu al diari que les xifres són ‘estrafolàriament imprecises’ i s’apliquen amb unes hipòtesis errònies, situant els costs d’establir nous departaments en què incorria el govern laborista (els 2.700 milions) com els que podria assumir Edimburg en cas d’independència, i sense tenir en compte que ja hi ha estructures creades i algunes altres no haurien de ser gaire grans.
‘No veig per què el govern escocès no podria arrencar el nou estat amb una quantitat de diners menor ‘, diu Dunlevy, que avalua el cost en uns 150-200 milions, molt menys que no diu Londres. Young també assegura que la seva xifra, 1.500 milions, no es refereix a Escòcia sinó que s’extrapola d’unes prediccions fetes per uns altres acadèmics sobre el cas hipotètic d’un nou estat al Quebec. Per Young, la xifra de crear el nou estat escocès seria d’uns 600 milions, la meitat de la comptabilitzada per Londres.
La versió d’Edimburg
Coincidint amb la publicació de l’informe del Tresor britànic, el govern independentista d’Alex Salmond també va presentar dades pròpies. El seu estudi assenyala que Escòcia tindria 5.000 milions de lliures més cada any amb vista al 2029-30, quinze anys després de la independència. ‘Escòcia és un dels països més rics del món, més pròsper per càpita que el Regne Unit, França o el Japó, però necessitem els poders de la independència per garantir que la riquesa beneficiï adequadament tots els membres de la nostra societat’, va dir Salmond.
Segons el primer ministre escocès, el nou estat independent començaria amb ‘unes finances fortes i un gran potencial econòmic’. L’informe prediu que amb la independència el govern podria contribuir a afavorir la productivitat de l’economia, que podria créixer d’un 0,3% i generar uns 2.400 milions de lliures anuals més. A més, Edimburg preveu que hi hauria més ocupació (pronostica un augment del 3,3%) i espera que això permeti d’ingressar 1.300 milions més, i amb l’augment de la població comptabilitza 1.500 milions extra.
‘El sistema actual és dolent per als escocesos, que paguen més a Westminster del que reben’, va dir Salmond. ‘En els cinc anys previs al 2012-2013, Escòcia, de mitjana, representava el 9,5% dels ingressos fiscals del Regne Unit, i es calcula que ha rebut el 9,3% de la despesa’, afegeix. Salmond defensa que ‘només la independència’ permetrà a Escòcia d’assolir el seu potencial, i assegura que, segons totes les seves projeccions, amb la independència Escòcia tindria una situació econòmica ‘similar o millor que el Regne Unit i les economies del G-7’.
