Les ombres xineses de l’Arxiu Joan Amades

  • Antoni Serés parla de la procedència d’una dotzena de làmines vuitcentistes del Fons que reprodueixen siluetes humanes

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
24.05.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A les calaixeres del fons Arxiu Joan Amades de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat de Catalunya hi ha dipositades una sèrie figurativa integrada per 14 làmines d’Ombres Xineses. La major part d’aquestes làmines van ser utilitzades pel folklorista per il·lustrar el treball ‘Titelles i Ombres Xineses’ (1933) que l’Associació Cultural Joan Amades va reeditar l’any 2004.

En el capítol final del llibre Amades fa una descripció de cadascun dels fulls impresos que es reprodueixen, com per exemple: ‘Núm. 2. No porta títol donat per l’imatger. Els fulls francesos el titulen ‘Scènes diverses’ i  els personatges que hi figuren no semblen tenir encadenament. En coneixem dues edicions: una del 1859 y una altra del 1865. La indumentària d’alguns dels personatges no sembla francesa sinó italiana. És remarcable que els fulls es presenten dividits en dues parts i les figures emmarcades dins dos grans marcs’.

La totalitat de les làmines van ser impreses a Barcelona a les impremtes de Juan Llorens i d’Antonio Bosch. Els motius dels aires afrancesats i italianitzats que respiren les il·lustracions, Amades ho argumenta dient que és a causa de la gran difusió de les ombres a França que engrescaren els imatgers barcelonins de l’època a copiar els fulls. Així i tot explica que en Llorens, en reproduir els boixos, alterà un xic la indumentària per donar-los un segell de catalanitat.

Respecte a la definició geogràfica del concepte ‘ombres xineses’, Joan Amades ho resol dient que: ‘L’origen de les ombres es perd en el temps. De molt antic ja eren practicades pels pobles orientals, que en feien grans espectacles. Sembla que fou a Xina on assoliren un grau més alt de perfecció i per això els altres pobles d’Orient les qualificaren de Xineses. Els pobles islàmics les varen acceptar des d’una vessant religiosa però fou a Turquia on l’espectacle prengué gran volada i prengué un aspecte profà. La introducció a Europa és difícil de precisar. A darreries del segle XVII eren conegudes al sud d’Alemanya, on els donaven el qualificatiu de “schatspiel”: joc d’espectacle popular’

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any