A Formentera, al Carib o a Gandia?

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Dolors Sanchis
18.05.2014 - 19:49

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Quan la gent parla de platges i vacances, parla de les platges del Carib com d’un mite; el misteri i la distància en fan un lloc exòtic i desitjable. I a poc a poc, aquell indret es converteix en una llegenda del món del consum, especialista a fer-nos desitjar les coses que estan com més lluny millor. I així funciona aquest món: volem maduixes a l’hivern, pomes al febrer, figues al març, raïm a Nadal… i tantes i tantes coses més.

Mentrestant ens oblidem dels nostres paradisos, els venem al millor postor, els destrossem, els embrutem, i a sobre ens en vanagloriem. Malgastem els diners públics en obres faraòniques que no serveixen per a res de trellat, perdem l’oremus, el trellat, el seny… Som valencians, és clar! Ho havia oblidat.
De vegades diuen que una imatge val més que mil paraules, per això he volgut il·lustrar el text amb unes imatges d’algunes platges.

Una és a la petita illa de s’Espalmador. Hi ha qui diu que quan s’arriba a aquesta platja és té la sensació de ser al Carib. Aquest xicotet paradís és parc natural protegit, i el trobarem a Formentera. La platja és quilomètrica, està protegida per un successió de dunes que arriben als 15 metres d’alçada. També hi ha una zona on es practica el nudisme. Al centre de l’illa hi ha una petita zona on tradicionalment la gent s’empastifa d’un fang que sembla que tinga propietats beneficioses per a la pell. El nom de la platja prové d’una alga, la posidònia oceànica, de la zona, molt exuberant i considerada la planta més antiga del món. No hi ha restaurants a s’Espalmador, però tampoc no els trobaríeu a faltar… n’hi ha molts a altres llocs.

Una altra és una imatge de la platja de Sian Ka’an, al Carib Mexicà. Hi podeu veure les dunes, la mar, i algunes palmeres… Tot i que no estan lliures de la pressió urbanitzadora, l’encant que venen als turistes és la imatge de platges verges, netes, cristal·lines… i evidentment el turista desitja arribar-hi.

Finalment tenim la platja de l’Ahuir, que es troba entre la platja de Gandia i Xeraco. És una petita marjal verge de 2 km2. Té la sort de mantenir encara l’encant d’una platja semiverge, sense edificis, amb dunes, sorra i aigua. Un espai i reserva protegit fins fa quatre dies. Dic fins ara ja que la cobdícia i el poc seny d’algunes autoritats ha acabat amb aquesta protecció i pretén omplir d’edificis el xicotet paradís. Un espai que pot ser l’atractiu que fa diferent aquest indret. Prop de Gandia, que té un munt d’apartaments en venda, en lloguer, buits i que no troben inquilins. A l’altra banda té Xeraco, amb la seua oferta immobiliària. A prop està Tavernes de la Valdigna, que ja llueix les seues torres que fan mal a la vista… I a més a més estan tot els pobles del voltant amb ofertes turístiques: cases rurals, hotels rurals, cases de colònies i residències que poden cobrir perfectament les necessitats dels turistes que hi vulguen vindre. De lloc no els en faltarà.

Però si acabem amb els atractius naturals de la zona, amb les platges com aquesta, amb els boscos, amb els espais protegits per a omplir-ho tot d’edificis i asfalt estem destrossant el nostre país i menyspreant els turistes que venen. Jo no sé quant han viatjat aquests senyors, però pel que he pogut observar en els meus viatges per Europa no he trobat costes tan maltractades com aquesta ni a França, ni a Alemanya, ni al Regne Unit, ni a Holanda, ni en bona part de Portugal…

Em diran que no tenen el nostre sol: d’acord, no el tenen. Però la natura que tenen l’estimen, la conserven i la protegeixen.

I també he conegut molts turistes, turistes que busquen qualitat, espais naturals autèntics (no parcs temàtics) i cultura (no programes de telefem).

Poc estima el seu país qui el destrossa, el ven, el contamina, el descapitalitza enduent-se’n els diners a paradisos fiscals, evadeix impostos, malbarata els diners públics, i després ens diu que no hi ha diners per a la sanitat, l’educació, els dependents, la investigació…

Defensem les nostres coses, el nostre paradís, el nostre l’Ahuir. I per defensar totes aquestes coses cal lluitar i saber bé què votarem, i que no ens enganyen com als caragols. Bona setmana!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any