10.05.2014 - 01:00
Arnau Trullén, nascut a Barcelona el 1979, és arqueòleg i ceramòleg. Fa dos anys que treballa al taller del ceramista francès Gérard Morla, a Lezoux, un poble petit al costat de la ciutat de Clermont-Ferrand, i no tardarà a convertir-se en mestre ceramista especialitzat en la tècnica de la Terra Sigillata, la que va produir massivament la civilització romana, amb la que feien els gots per beure el vi, els plats i altres utensilis per als àpats, que els soldats en campanya militar s’emportaven arreu de la Mediterrània i també al nord d’Europa: França, Anglaterra i Alemanya sobretot.
Al taller de Gérard Morla Trullén aprèn a elaborar la ceràmica romana tal com es feia a l’època. I ens ensenya algunes rèpliques que ha fet amb les mateixes mides i motius decoratius d’uns originals del segle II dC d’un ceramista que signava Doeccus, peces que es conserven al Museu departamental de la ceràmica de Lezoux.
Aquest humanisme que aporta Trullén a la seva feina, des del coneixement tan teòric com pràctic, el fa un especialista gairebé únic en aquest àmbit de la ceràmica. Va estudiar història i es va doctorar en arqueologia per la Universitat Rovira i Virgili. I a través de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica va cursar el doctorat en arqueologia clàssica amb menció europea, col·laborant en projectes internacionals a Roma i Andorra.
Els materials ceràmics com a font de coneixement
Arnau Trullén és d’aquells personatges que fa bo de conèixer: apassionat i compromès amb la seva professió, humanista, amb voluntat d’excel·lència, també és un bon narrador del seu saber. Deixem que ens l’expliqui:
‘La ceràmica ens és imprescindible als arqueòlegs per fer recerca del món romà. En aquell temps, era un material que s’utilitzava tant com avui s’utilitza el plàstic. I se n’ha conservat molta. Perquè a partir de 700º-750º la ceràmica es petrifica i aleshores és un material que pateix una degradació molt lenta (sempre que no es trobi en entorns molt àcids o marítims). La llatina era una societat ceràmica. I aquest material que ha arribat fins avui ens dóna una informació fonamental sobre el periode. A més, n’hem trobat molta, perquè en els fonaments de les cases romanes i grans construccions se n’hi abocava, la runa d’aquell temps.’
‘L’any 1988-89 vaig començar a estudiar els materials ceràmics, em va apassionar i m’hi vaig especialitzar. Pensa que a través dels materials ceràmics podem conèixer com menjaven els romans, quin productes transportaven, hàbits de consum, hàbits estètics i culturals, decoracions, rituals, celebracions…’
La Terra Sigillata
‘Avui, a més, no només tinc els coneixements teòrics, sinó que començo a tenir també uns coneixements que només s’adquireixen aprenent l’ofici de ceramista. No és fàcil dominar les tècniques ceràmiques i ho has de fer al costat d’un mestre, perquè és un ofici que s’ha transmès malament, en part per la por al robatori d’idees. No hi ha tractats publicats, i bàsicament la transmissió és oral, a través dels tallers i de les famílies. Però aquests recels en el procés de transmissió posen en perill el mateix ofici, moltes tècniques que ha costat molt arribar a dominar es poden perdre.’
‘Amb Gérard Morla aprenc la tècnica de la Terra Sigillata, una ceràmica grega en origen, que els romans van importar i massificar. La Terra Sigillata prové de l’illa de Samos. Però aquesta la ceràmica té una porositat molt alta, de manera que no era òptima pel menjar ni pel beure. Per fer-la impermeable es pintava o bé es brunyia, però cap de les dues tècniques era 100% fiable degut a la degradació. Per això els grecs van desenvolupar l’engalba. Era una tècnica que amb la difusió del vernís es va perdre. Et parlo de l’època medieval. ‘
La Terra Sigillata es considera la primera gran producció europea de la història. En el seu temps àlgid, es coneixia a tot arreu i tothom l’elaborava de la mateixa manera. S’ha arribat a documentar a l’Índia. En canvi avui és del tot desconeguda per a la societat en general.’
‘En l’època romana les peces ceràmiques havien de ser molt funcionals i es van inventar un sistema per elaborar ceràmica de qualtiat, de poc cost i producció massiva. Tots els processos es feien per separat, però les peces es coïen conjuntament en forns comunals. Probablement per això les peces portaven el segell del mestre ceramista que l’havia fet. Els artesans van acceptar unes formes diverses però es van circumscriure a poques formes. Per a fer grans produccions es van inventar el motlle, els dibuixos eren en relleu i les peces tenien una sola cocció. Els artesans van desenvolupar una àmplia varietat de formes, però amb el temps es va circumscriure a un repertori més reduït, adaptat a una fabricació més senzilla i econòmica. Gràcies a l’ús de motlles van elaborar una vaixella decorada en relleu, homogènia i que només s’havia de coure una vegada. El color d’aquesta Terra Sigillata és entre taronja i vermellós, depenent de la cocció i del tipus de terra.’
Tocar les peces de Terra Sigilata que Arnau Trullén elabora és tornar a una època antiga on el vi es bebia en got ceràmic i no pas en copa de vidre. I Trullén es pregunta el perquè. Era només una qüestió pràctica o realment el vas de ceràmica aportava algunes característiques organolèptiques, de temperatura, etc, que afavorien el vi? ‘En tant que científic, el coneixement de les tècniques i processos d’elaboració d’aquesta ceràmica és un objecte d’estudi, i també tot allò que hi és relacionat. És el que cerco: aportar coneixements a la recerca científica catalana.’
Qui vulgui seguir la seva recerca i progressos en l’art i l’ofici de la Terra Sigilata podrà trobar Arnau Trullén a les xarxes socials amb el nom de Arsfictilis.
