06.05.2014 - 00:00
Dissabte 29 de març, una massiva manifestació va mostrar el rebuig de la ciutadania a les polítiques educatives que està portant a terme la Generalitat Valenciana: supressió d’aules, tardança a l’hora de substituir mestres, augment de la ràtio d’alumnat, supressió de línies en valencià, manca de manteniment en els col·legis, etc. Però no és l’única protesta. Divendres 21 de març, una altra massiva manifestació de ciutadans indignats eixia al carrer dient ‘No al consorci de residus’. Unes manifestacions modèliques on hi va estar representat tot el conjunt de la societat ontinyentina. Unes concentracions que si l’oratge haguera acompanyat podien haver estat històriques. La ciutadania d’Ontinyent està començant a cansar-se del meninfotisme d’una Generalitat que sembla que ens ha pres d’ull, ja que Ontinyent no existeix en els seus plans inversors.
No és que no comptem en el dia a dia de l’Administració autonòmica; és que reiteradament la Generalitat incompleix els acords inversors que signa. I podem parlar-ne d’uns quants: el Museu Tèxtil, l’equipament i les butaques del teatre Echegaray, incompliment dels acords de manteniment de la línia de ferrocarril València–Alcoi; el no equipament del Centre de Dia —que prompte farà quatre anys que està tancat per l’actitud de la Generalitat—, la no construcció de l’hospital comarcal —amb la inauguració de la maqueta a so de bombo i platerets per part de l’aleshores president Francisco Camps—; el no al desdoblament de la ronda sud, on ni s’ha fet la rotonda de Daniel Gil ni la rotonda d’accés directe a l’avinguda del Comte de Torrefiel; la no construcció, o remodelació, de l’institut de l’Estació; les ajudes a l’habitatge, pendents des del 2008…
Això per no parlar de la nefasta política industrial de la Generalitat.
Són tantes coses, que estem en el dret de preguntar-li: què li em fet els veïns d’Ontinyent, senyor Alberto Fabra? Per qui governa el seu partit polític?
Per si no hi havia bastant amb les polítiques restrictives, i l’incompliment dels acords signats en matèria econòmica, la Generalitat ha pujat un grau més la seua pressió en contra de la comarca de la Vall d’Albaida a l’intentar, per tots el mitjans al seu abast, suprimir el Pla de Minimització de Residus, i que la recollida del fem passe a ser competència del Consorci de Residus (COR); una jugada per la qual l’usuari pagarà el doble, sí, el doble pel mateix servei que se li presta actualment des de la Mancomunitat.
Però la Generalitat és dura, i a pesar de les protestes dels ciutadans, no canvia la seua postura. Podríem dir que són molt valents amb els dèbils (és a dir, amb el ciutadà d’a peu) i molt blanets amb els poderosos (és a dir, els que donen les ordres supremes, o siga, Madrid). I com a prova del que diem, volem recordar les paraules de Fabra —quan governava Zapatero–—, al que la Generalitat li exigia amb molta contundència: ‘La financiación que Valencia necessita’. I com eixa fermesa ha desaparegut quan Mariano Rajoy ha arribat a la Moncloa.
I com a mostra, un botó, per què així ho reprodueixen els titulars de premsa del diumenge 6 d’abril, després del ‘cónclave Popular en Valencia’: ‘El PPCV cierra filas con Fabra pero Rajoy ignora el clamor por la infrafinanciación. Sobrevuela la reivindicación de más dinero con un lacónico: ‘tiempo habrá para resolverlo’’.
Per això la ciutadania, farta, està dient-li: PROU!
I està intentant fer-se sentir per una Generalitat insensible o… sorda. I està agru-pant-se en moviment ciutadans com: la Plataforma del Fem, el Pacte per la Sanitat, la Plataforma per l’Educació–Prou, la Plataforma en defensa de la línia de ferrocarril Alcoi–Xàtiva, i altres moviments ciutadans.
Senyor president de la Generalitat, ho hem dit altres vegades: el bon polític és aquell que fa la vida més agradable als seus veïns. Evidentment, no és el seu cas.
Enllaços
Array
