Nadal diu que només tornarà en la primera línia ‘en cas d’emergència nacional’

  • En la carta de dimissió de president del PSC a les comarques gironines diu que s'ha sentit desautoritzat

VilaWeb
ACN
24.04.2014 - 11:35

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’ex-conseller Joaquim Nadal ha assegurat que només tornarà a la primera línia de la política en un cas “d’emergència nacional”. En una entrevista a Catalunya Ràdio, també ha dit que al PSC li cal una renovació com la que va fer ERC situant un independent al capdavant del partit. Nadal ha fet pública avui la carta on, de manera extensa, explica els motius per deixar la presidència del partit a Girona. Segons argumenta, s’ha sentit ‘desautoritzat’ i fa autocrítica perquè, com a president, no ha sabut gestionar la ‘ruptura interna’ del PSC gironí.

Una carta amb retrets i autocrítica

Nadal ha volgut fer públic el contingut íntegre de la carta que va entregar a Fernández exposant perquè plegava de president. Les argumentacions de l’exconseller arrenquen del congrés de Lloret de Mar de febrer del 2012, quan es va escollir la nova executiva amb només cinc vots de diferència. Segons alerta Nadal, en aquell moment ja es va fer evident la fragilitat del partit a Girona, ja que hi havia tres candidatures: la d’en Juli Fernández, la de la Pia Bosch i la de l’Ignasi Thió (la de perfil més jove i de renovació).

Segons explica Nadal, en aquell moment va convèncer Bosch perquè renunciés a ser primera secretària i sumés els seus vots a la candidatura de l’actual primer secretari, Juli Fernández. ‘És molt probable que tant tu com jo cometéssim un error de càlcul en un intent benintencionat de posar en valor el sentiment de continuïtat i de l’estabilitat institucional interna del partit’, reconeix Nadal, que assumeix que llavors es pensava que podia ‘evitar la ruptura’.

Ara bé, el ja expresident dels socialistes gironins fa autocrítica i afirma que no ha pogut frenar la ruptura interna del partit. A partir d’aquí, reparteix culpes entre la seva responsabilitat com a president i també la gestió del primer secretari, Juli Fernández. Entre d’altres, assumeix que no han sabut mantenir ‘l’especificitat’ del PSC gironí dins l’espai socialista català i que el projecte ‘s’ha anat diluint’. A més, considera que malgrat que Fernández es volgués erigir com un ‘pont’ entre els diversos sectors del partit, aquesta posició no ha quallat i hi hagut una ‘polarització’ entre el primer secretari i d’altres membres del partit.

A més, acusa Fernández de representar amb ‘oficialitat i ortodòxia’ el partit en casos com l’expedient a la diputada gironina Marina Geli per haver trencat la disciplina de vot al Parlament. ‘No hi ha hagut diàleg i per això hi ha hagut ruptura’.

També considera que ha estat un detonant la seva decisió de presidir la Taula gironina pel dret a decidir, a proposta de l’alcalde convergent Carles Puigdemont. ‘Inicialment va ser una bomba atòmica dins el PSC’, diu a la carta. A partir d’aquest moment, creu que el seu paper com a president ‘era tolerat però no acceptat’. ‘Si discrepes, sobres; si et plegues a les posicions dominants, mantindràs el teu paper d’àrbitre aparent. Així m’he sentit sovint’, explica Nadal a la carta.

‘Fa més d’un any que no faig de president’

Tot i el to d’autocrítica que es pot llegir en alguns moments de la carta, Nadal també acusa directament Juli Fernández d’haver-lo arraconat dins el partit a Girona. ‘Fa més d’un any que no faig de president, que no sóc considerat com a tal i que no sóc reconegut en aquesta condició’, assegura. A més, afegeix que no sap ‘res o gairebé res’, que no se’l convoca ni se’l consulta i que no parla amb el primer secretari. ‘Només constato i no busco culpables’, assenyala a la carta.

A més, també culpa Fernández i d’altres membres del partit d’haver fet declaracions públiques i a les xarxes socials contra la seva persona i, en canvi, assegura que ell mai ha carregat contra el primer secretari. Per això, considera que, com a president, s’ha sentit ‘desautoritzat’.

Al final de l’escrit reconeix que possiblement la seva renúncia no arribi en el millor moment -amb unes eleccions europees a tocar- però assegura que l’experiència en política el porta a pensar que ‘mai no és el moment oportú perquè sempre hi ha una cosa o altra’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any