Una altra Setmana Santa

VilaWeb
VilaWeb
Víctor Vidal Torró
23.04.2014 - 18:20

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Divendres passat, a la vesprada, caminar pel pont de Santa Maria d’Ontinyent era un fet curiós, ja que des d’allà, enmig de la ciutat, es podien escollir dues possibilitats. A una banda s’escoltava música i a l’altra també. Una procedia dels altaveus d’un escenari instal·lat als camps de la Puríssima. L’altra procedia de les cornetes, tambors i altres instruments que desfilaven, junt amb les imatges de Setmana Santa, per l’avinguda Torrefiel. Aquesta doble possibilitat, més enllà dels gustos de cadascú, és, per fi, un gest de canvi, d’apertura. Anys arrere podíem ubicar-nos al mateix punt i només hauríem escoltat una única possibilitat.

Per tant, podem dir que el Festival Diània ja va ser un èxit pel fet d’aportar una altra vessant, una alternativa a un Ontinyent que durant anys havia patit una mena de diàspora juvenil en aquests dies. Però això no es va quedar ací, i el festival es va convertir en un èxit per si mateix.

Recórrer la zona dels camps de la Puríssima i els camins adjacents permetia captar eixe so inconfusible de les dolçaines tocant, com sempre, tot tipus de cançons a la zona d’acampada. Així mateix, es podia admirar la fraternitat, les rialles, la festa, a les portes del recinte de concerts, amb grups d’amics o coneguts que es trobaven allà. I una vegada dins es podia observar l’alegria i l’efusivitat del públic davant l’escenari i l’agraïment i força de cada grup que tocava damunt els entaulats.

El bon ambient també s’havia respirat la vesprada de dijous al Teatre Echegaray, on s’hi havia donat el tret d’eixida al Festival amb un concert més relaxat, però igualment recomanable.

El matí de divendres havia sigut el torn dels diferents col·lectius i entitats en defensa d’iniciatives molt valuoses de tot tipus, com l’escola pública, la igualtat entre sexes, el respecte als animals, la lluita contra els desnonaments, la defensa del territori, la llengua, la cultura… A més hi havia tallers i actuacions musicals que van amenitzar aquell matí.

Divendres i dissabte des de la vesprada fins a la matinada va ser el torn dels diferents grups. Així, es va poder veure la important tasca realitzada per donar veu als diversos estils musicals, per a tots els gustos. A l’escenari es podia trobar ska, rock, rap, reggae, punk, rumba, fusió d’estils, música electrònica… amb grups novells i també de consolidats. Es plantejava, per tant, un cartell on tot i tothom hi podia tindre cabuda.

Una vegada feta la breu enumeració sobre què ha sigut el Festival, cal reflexionar què ha suposat el Festival, ja que es poden desprendre algunes conclusions interessants. Per una banda, com ja havíem apuntat al principi, s’ha plantejat una alternativa a terres ontinyentines per a tota aquella persona que volguera gaudir de música en directe a bon preu. Així, s’ha aconseguit que una part important de la joventut del poble no ‘fugira’ a altres llocs, alhora que s’ha rebut gent que ha trobat en el Diània el seu pla per a Setmana Santa. En aquest sentit caldria nomenar també la realització, de nou, del Concurs de paelles organitzat pel Consell de la Joventut d’Ontinyent, el migdia del dissabte 19, que va comptar amb una ampla participació.

Per altra banda, i açò seria molt destacable en la situació econòmica en què ens trobem, s’ha xifrat en uns 50.000 euros l’impacte que ha generat, en beneficis per al comerç local, aquest festival. Així, com ja es va conéixer fa uns mesos, en relació al Festivern, aquests aplecs musicals aporten un benefici, cultural i també econòmic, que demostra que es poden fer coses molt interessants si es té en compte eixe sector de gent jove, que no participa de ‘grandes eventos’, sinó de coses més senzilles, populars, i per descomptat, barates.

Passem ara al punt conflictiu del tema. Obviar-lo seria absurd, ja que tenim arguments per poder respondre.

Sobre el soroll que provoca tindre un festival dins el poble només caldria dir a aquells que els moleste tant, que el soroll, la música i la festa sempre van de la mà. Com a mostra, els Moros i Cristians, les Falles, el Carnestoltes, les festes de barri, o qualsevol altre tipus de festa o concert més ‘“institucionalitzat’.

Sobre la brutícia que puga quedar en acabar un festival, podríem nomenar de nou qualsevol de les festes esmentades, però seria interessant prestar atenció al cas concret de les Falles, on la neteja portada a terme es tracta com un aspecte curiós, fascinant.

Moltes vegades he escoltat això de ‘al matí següent els carrers estan com si no haguera passat res’. No queda res perquè algú ho neteja, i fa una gran tasca, digna de ser agraïda. Tot embruta i després es neteja. El problema ve quan, allò que a alguns se’ns critica, es converteix en una cosa curiosa que comentar en altres casos. Tractem totes les situacions per igual i començarem a entendre’ns.

Pel que fa als incidents, han sigut pràcticament nuls, demostrant el civisme i respecte d’una joventut que, en línies generals, és molt més educada del que alguna gent es pensa. Com sempre, hi deu haver qui haurà tret ‘foc i flames’ per tindre joves bevent pels carrers i acampant dins el poble.

Supose que el fet d’haver visitat i format part de diferents acampades de festivals em dóna una visió ben diferent d’aquella tan negativa que en tenen altres. En aquest sentit només puc convidar tota aquella persona contrària a aquestes iniciatives a passejar per la zona d’acampada i concerts, i veurà que no ens mengem ningú. Potser sí que es trobarà amb una salutació i una actitud amable, en la gran majoria dels casos.

Unes rastes, una barba, uns cabells rapats, uns pantalons amples, o esgarrats, o qualsevol altre element d’indumentària és això, indumentària, aparença exterior. Qui es guie per això per a jutjar persones té un problema seriós de percepció. I per descomptat, tots els elements d’indumentària esmentats no són, de cap manera, aspectes negatius sinó tot el contrari, ja que contribueixen a fer única, diferent, original, amb personalitat pròpia, cada persona.

En resum, cal felicitar l’Assemblea de Joves Meruts per la iniciativa, i per haver-la executada durant els tres dies amb tanta planificació i bona organització; a l’Ajuntament d’Ontinyent per apostar pels joves del poble i donar-los la possibilitat de demostrar que saben fer bé les coses; i a tot el públic, grups, cantants, etc per contribuir a engrandir la festa que les Comarques Centrals, la Diània, volien dur a terme. A tota la gent esmentada cal agrair-los, a més, el fet d’actuar, una vegada més, en defensa del nostre territori, cultura, llengua i música.

Com s’ha dit durant aquests dies, Salut i Diània!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any