18.04.2014 - 13:48
Nu damunt dels arbres
Clars eren els ulls
cristal·lins,
blancs de neu
com d’un matí d’hivern
d’aquells que es posen a la butxaca
perquè ningú no els maculi.
Nu damunt dels arbres
de la teva i la meva
terra estimada.
Però, tot és un enyor
com si de sobte s’emboliqués
en un somni:
terra i neu i hivern i arrels.
Avui encara canto nu
damunt dels arbres
per albirar-te.
Retrat des dels meus ulls
Estic sol. Als meus ulls hi tinc
una finestra a través de la qual em distrec.
Veig les fulles seques dels arbres
que cauen i acaricien l’aigua tan preuada
dels pagesos i dels bombers…
El vent fa córrer les que no han caigut a l’aigua.
El camp trist. Tot és pelat i mort,
només el cant d’un rossinyol que no conec.
Les bromes amenacen la pluja tan esperada
per mi de fa dies. Per les xemeneies
no surt fum; l’aire és pur encara.
Juguen els vailets i uns pocs
es passegen contents a cavall
pels meus ulls.
Toni Castellsaguer, Poemes, p. II i IV. [Plaqueta inclosa a L’Estrof, núm. 1 (1980)].
Foto: Marta Benavides
Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.