18.04.2014 - 13:23
Evidentment, si Manuel Valls està disposat a suprimir una institució tan arrelada a França com ho són els departaments, és que, realment, a l’Elisi i a Matignon han comprès que la reforma que cal emprendre ha de ser tan profunda com la crisi que pateix l’estat francès; preparem-nos, doncs, perquè algú escrigui un llibre titulat “Història de la França dels departaments 1790-2020”. Tal com ja ens ho podem figurar i esperar, seguint una vella tradició hexagonal, el nou mapa territorial francès es dissenyarà a París de tal manera que als corsos i als provençals els agradi o no haver de formar una única regió serà el factor menys important de tots, com tampoc ningú no preguntarà als catalans si volen integrar-se a una regió llenguadociana amb capital a Tolosa o bé si volen tenir una regió pròpia. En aquestes circumstàncies, doncs, que Christian Bourquin tingui por de la desaparició del Languedoc-Roussillon no és pas cap mania persecutòria paranoica, sinó que respon a la realitat; és clar, que a mi la desaparició de l’imperi septimà que Bourquin va heretar de Georges Frêche tant se me’n dóna; és més, ho considero la part menys negativa de tot plegat perquè a mi em sembla que sempre serà millor dependre de Tolosa que de Montpeller, i si Bourquin acaba havent de fer-li companyia al seu ase tots hi guanyarem.
Admeto, però, que Bourquin té raó quan diu que una qüestió tan fonamental com la de les regions “mereix ser treballada de manera molt més seriosa, no des d’una tribuna”, però, és clar, qualsevol treball seriós de la qüestió regional porta a liquidar un esguerro com ho és el Languedoc-Roussillon, i a preguntar-se en què deuria estar pensant qui el va crear.
Raons tan lògiques i poderoses com la identitat cultural, la situació geogràfica i els vincles amb la part encara espanyola de Catalunya haurien de dur a la creació d’una regió catalana amb capital a Perpinyà, però, precisament perquè les raons que justificarien la institució de la regió catalana són aquestes, podem estar segurs que a París mai no acceptaran aquest projecte. La Catalunya Nord es veu, doncs, abocada a ser l’extrem meridional de la regió de Tolosa i sense disposar de cap mena de districte propi perquè, ara per ara, aquesta funció l’exerceix el departament, que també desapareixerà.
L’única alternativa real a aquest projecte és el de fer retrocedir la frontera francesa al massís de les Corberes; ja sé que el primer element necessari i imprescindible per fer-lo viable és que el Sud s’independitzi d’Espanya, però, és clar, també cal un treball pedagògic entre la societat nord-catalana per fer viable i creïble la idea de trencar amb França i reunificar-se amb Catalunya.
