18.04.2014 - 06:00
Aquesta setmana ha visitat els territoris ocupats del Sàhara Occidental una delegació catalana formada, entre més, per les diputades Marta Vilalta (ERC) i Hortènsia Grau (ICV-EUiA) i regidors de la CUP i ERC. Els set membres de la delegació van denunciar que dimarts havien estat retinguts per la policia durant unes hores i han alertat de la vulneració de drets humans als territoris. N’hem parlat amb Marta Vilalta, que relata com han viscut aquests dies i quina és la situació de la població sahrauís.
—Què heu anat a fer a Al-Aaiun?
—Per observar quina és la situació que pateix la població sahrauí. Veure i conèixer de primera mà una realitat silenciada i amagada per poder-ne fer posteriorment un informe i emprendre les mesures parlamentàries o de govern necessàries per contribuir a la solució del conflicte.
—Durant el dimarts vau denunciar a través de Twitter que les autoritats marroquines us seguien…
—Els primers problemes ja els vam tenir quan vam arribar a l’aeroport d’Al-Aaiun, on no sabíem si ens deixarien entrar al país. De fet, mentre nosaltres hem estat allà s’ha prohibit l’entrada d’unes cinc delegacions europees. En el nostre cas, vam tenir sort de poder accedir al país, ara bé, els tres dies hem estat seguits en tot moment per la policia marroquina, en un intent clar d’intimidació. En qualsevol moviment que fèiem teníem com a mínim un parell de policies de paisà seguint-nos i fent-nos fotografies.
—Al vespre hi havia la manifestació en defensa dels drets del poble sahrauí. Per què us van prohibir d’anar-hi?
—Un dels moments de més tensió que vam viure va ser durant aquesta manifestació, en què es demanava a les Nacions Unides que ampliessin el mandat de la missió especial a la zona amb la vigilància dels drets humans. Nosaltres volíem fer la tasca d’observadors en la manifestació, però se’ns va prohibir de sortir al carrer al·legant que la nostra presència exaltava les masses i donava ales a la revolta. Per això ens van retenir en una casa, perquè no veiéssim què passava al carrer, on no es garantia el dret a manifestació ni el dret a la llibertat d’expressió i es reprimia amb contundència els qui que hi volien participar.
—Què va passar mentre vau estar retinguts?
—L’estona de la manifestació vam estar retinguts en una casa particular d’una família sahrauí. Allà, i per saber què passava al carrer, vam pujar al terrat. Ens van llançar alguna pedra, creiem que algun agent de paisà, en un nou clar intent d’intimidació. Al cap d’una estona la policia marroquina ens va deixar sortir, ens va escortar fins a l’hotel (eren quinze policies per als set membres de la delegació) i allà ens van retenir una estona allà. Això que nosaltres hem viscut és una part molt petita del que pateixen cada dia la població sahrauí.
—Un dels membres de la delegació, Jordi Escoda, va dir per Twitter que la policia havia torturat sahrauís. Què en sabeu?
—És així. La tortura és un fet recorrent per part de la policia marroquina davant la població sahrauí. Els presos polítics –la majoria, empresonats sense cap motiu, només per ser sahrauís– pateixen tortures i vexacions de tota mena. Això ho hem pogut constatar parlant amb ex-presos o amb familiars de víctimes. Però tota la població viu en un estat de setge, perquè al llarg dels anys s’han produït desaparicions, detencions injustificades, atacs a les cases de sahrauís, repressió en les manifestacions i violència.
—També heu denunciat la connivència de la MINURSO amb les autoritats marroquines. No són allà per vetllar pels sahrauís?
—Aquesta és una de les qüestions més vergonyoses del conflicte, perquè la MINURSO, la missió de l’ONU per al Referèndum al Sàhara Occidental, només té el mandat de garantir l’alto-el-foc i preparar el terreny per fer el referèndum, però no per protegir els sahrauís ni per garantir els drets humans, la qual cosa és molt difícil d’entendre. El consell de seguretat de l’ONU decideix avui [ahir, dijous] la renovació del mandat de la MINURSO i nosaltres hem demanat de manera expressa i urgent que en aquesta renovació s’ampliïn les competències de la missió perquè també es vigilin i protegeixin els drets humans. Si això no passa, la MINURSO, i per conseqüència la comunitat internacional, són inútils per a la resolució del conflicte i a la vegada es converteixen en còmplices del que està passant.
—Després d’aquests dies de visita al territori, a quines conclusions arribeu?
—La principal conclusió és que al Sàhara Occidental es vulneren de forma sistemàtica dels drets humans. Al-Aaiun és una ciutat policial que viu en estat de setge, la població sahrauí no té cap dret garantit. Nosaltres hem recollit molta informació de testimonis directes i redactarem un informe que presentarem al parlament, el govern, els mitjans i la societat civil per difondre la situació real, sensibilitzar sobre el conflicte i emprendre les mesures adequades per contribuir a solucionar el conflicte i com a mínim a garantir la defensa dels drets humans. Ha estat una experiència molt dura, no per allò viscut sinó per allò que la població sahrauí ens ha explicat. Tenim l’obligació de ser la veu d’un poble reprimit que lluita de forma totalment pacífica per la seva llibertat.
