18.04.2014 - 20:00
Una dotzena són dotze. Però una dotzena de frares són, encara no que ho sembli, tretze. Com és possible? Doncs perquè una vegada hi havia un frare per a qui, una dotzena d’ous, n’eren tretze. Es veu que amb un joc de cistells en comprava sis aquí, quatre allà i tres en aquell altre racó de la mateixa granja i, al final, a l’hora de pagar, sempre deia que se n’enduia una dotzena quan, en realitat, se n’enduia tretze. Us deveu demanar si ho feia expressament o no. Bé, no se sap del tot, però el cas és que encara avui, quan algú que compra ous demana una dotzena de frare, vol dir que en vol tretze i no dotze. El rondallaire Albert Estengre ens n’explica la història en el conte d’avui.
VilaWeb publica cada dia de l’any, de dilluns a dissabte, un conte tradicional del nostre país, en vídeo, i per a tots els públics, de la mà d’Albert Estengre. Podeu seguir i comentar els contes a les xarxes socials amb l’etiqueta #300contes.