20.04.2014 - 06:00
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) acull del 17 d’abril al 14 de setembre una mostra dedicada a Josep Tapiró (1836-1913), destacat pintor català del segle XIX que es va desmarcar dels tòpics de la pintura orientalista romàntica. L’artista de Reus va ésser el primer pintor peninsular que es va instal·lar a Tànger (1877), però a diferència d’una bona part dels coetanis no va caure en la representació pintoresca del món oriental i es va acostar a aquesta realitat buscant la versemblança i el realisme. L’exposició ‘Josep Tapiró. Pintor de Tànger‘ mostra una vintena d’obres de l’artista, on predominen els retrats de personatges de la ciutat, marcats pel detallisme i la cerca de la veracitat.
El comissari de l’exposició, Jordi À. Carbonell, remarca que Tapiró ha estat un dels artistes més destacats de la pintura catalana del segle XIX, que malgrat no ésser especialment conegut a casa nostra ‘podia vendre la seva producció de manera reeixida al mercat anglosaxó’. Un seguit de circumstàncies han fet que la seva figura ‘romangués oblidada després de la seva mort’, entre les quals evidentment hi ha el fet que va viure els darrers quaranta anys de la vida a Tànger.
Tapiró va conèixer el Marroc al principi dels anys 1870, quan hi va viatjar acompanyant el també pintor Marià Fortuny, aquest sí àmpliament reconegut. La fascinació de Tapiró per aquell ambient motivaria que anys després hi tornés per instal·lar-s’hi definitivament. De fet, ell va ser el primer pintor peninsular que va viure a la ciutat de Tànger.
No obstant això, el gust per la pintura orientalista s’havia estès. El ‘somni oriental’ alimentat pels relats de viatgers i recreats per la literatura fascinava Europa. Però aquesta pintura era d’inspiració romàntica, fantasiosa, i perpetuava una sèrie de tòpics sobre la civilització oriental.
A diferència d’aquests, Tapiró va anar més enllà dels seus coetanis i sense recórrer als ‘clixés d’aquella pintura, destinats a agradar a un públic europeu que demanava una realitat exòtica per poder fugir’. El pintor de Reus, en canvi, es va instal·lar al mig de l’escenari de les seves pintures i es va dedicar a’ reflectir de manera rigorosa i fidel el mateix món islàmic, el tema orientalista fet sense clixés’, resumeix el comissari de la mostra.
Carbonell va conèixer l’obra de Tapiró fa quinze anys, durant un viatge a Tànger per investigar l’orientalisme de Fortuny i alguns altres pintors coetanis. ‘Em vaig adonar que era un gran pintor, però que havia romàs oblidat, i em vaig plantejar com un desafiament poder construir la història del personatge i recollir la seva obra’. Des d’aleshores, el comissari ha recorregut Europa i el nord de l’Àfrica, ‘en una tasca pacient de recerca que ha tingut un resultat bastant fructífer’.
En aquest sentit, Carbonell explica que per primera vegada s’ha pogut reconstruir la seva figura i reunir un seguit de peces ‘de primeríssima categoria, cosa que no s’havia fet mai, ni tan sols en vida de l’autor’.
Amb aquesta mostra, i la que el museu dedicarà la tardor vinent a l’artista Carles Casagemas, el MNAC comença una línia de recuperació i reivindicació d’autors catalans a través de mostres monogràfiques.
