07.04.2012 - 06:00
Súria celebra avui i demà l’aplec de colles de caramelles més important del país. Més de cinc-cents caramellaires de totes les edats omplen cada any els carrers de la vila coincidint amb el començament de la primavera. Les caramelles de Súria són documentades des del segle XVI. Les caramelles tenien, tradicionalment, temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist, però en els últims temps han incorporat cançons de to festiu i, també, d’aire satíric sobre qüestions locals.
De colles de caramelles, n’hi ha centenars a tot el país, que solen acompanyar les cançons amb instruments com la trompeta, el clarinet, el violí, l’acordió, el contrabaix, la guitarra, el clarinet, les gralles, el flabiol, el timbal i el tamborí. De fet, el mot ‘caramella’ prové del nom d’un instrument semblant a l’actual gralla, que en l’antiguitat acompanyava la interpretació de les cançons. Un altre aspecte important de les cantades és la dansa, perquè a més de cantar, les colles ofereixen balls tradicionals, amb coreografia pròpia o inspirada en danses de territoris del país. I encara es pot destacar la participació d’uns altres elements folklòrics, com els bastoners i els trabucaires.
De les poblacions on es viuen amb més força les caramelles, a més de Súria, es poden destacar Callús, Solsona, Tàrrega, Cardona, Sant Pere de Ribes, Ordino i Sant Julià de Vilatorta, una de les poblacions del país amb la presència més antiga de caramelles. La colla actual és hereva de la Confraria del Roser, una organització fundada el 1590 amb finalitats assistencials, i que actualment és de caràcter cultural.
