Rosa Regàs fa un viatge sentimental per la infantesa i la Catalunya dels anys trenta a ‘Entre el seny i la rauxa’

  • L’escriptora rememora passatges com els anys d'exili a França, l'internat de monges o els estius a Tiana sota l'estricta tutela de l'avi

VilaWeb
Redacció
02.04.2014 - 13:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Rosa Regàs recull a ‘Entre el seny i la rauxa‘ les seves memòries d’infantesa. L’obra forma part de la col·lecció ‘D’on vinc’ d’Ara Llibres, on personalitats del país fan un viatge sentimental pels primers records que els van marcar. En el cas de Regàs, els primers anys de vida van estretament lligats a la història: nascuda en plena República, amb l’arribada de la guerra del 1936-1939 va viure en primera persona l’exili a França i, posteriorment, el retorn a un país gris on els ideals de la República havien quedat escombrats. ‘La meva infantesa va ser dickensiana, tot i que han passat molts anys i a còpia de parlar-ne m’he anat traient ferides de sobre’, explica.

Reconeix que la seva infància no va ser fàcil. A vuitanta anys, ha decidit de recollir els records de quan era una nena en un llibre per encàrrec de l’editorial Ara Llibres. Nascuda el 1933, en plena República, va haver d’emigrar a París a tres anys, quan esclatà la guerra. L’hi esperava l’àvia materna. Hi anà amb un dels seus germans. Deixà els pares a Barcelona i dos germans més als Països Baixos. Anys més tard, quan va retornar a Barcelona, va trobar-se amb la grisor de la postguerra i sota la tutela de l’inflexible avi patern, que la va internar en un col·legi de monges, on va estar fins a disset anys i d’on sortí només per vacances i per visitar molt de tant en tant la mare al Tribunal Tutelar de Menors.

La reconstrucció de la seva infantesa arrenca des dels seus avantpassats. El títol del llibre, ‘Entre el seny i la rauxa’, evidencia les diferència entre les dues bandes de la família: els Pagès Elias per part de mare i els Regàs Castells per part de pare. Segons que explica l’autora, els avis i oncles de la part de la mare eren ‘artistes, divertits i simpàtics, i tots havien viscut a París’. ‘Els vaig poder conèixer poc però em sento molt orgullosa de formar part de la seva família’, diu. A l’altra cara de la moneda hi havia la família del pare: conservadors i catòlics. ‘Tot i que el seny i la rauxa estan bastant definits, en tots dues bandes et podies trobar tints d’una cosa o altra’, matisa Regàs.

Al llibre recorre paisatges i escenaris com París, Barcelona, els estius a Tiana o l’internat del barri d’Horta. Per fer-ho, l’escriptora es basa en els seus records. ‘M’ha sigut prou fàcil perquè tinc molt presents les anècdotes del pare i de l’avi i les històries familiars que m’han explicat’, reconeix. De fet, no és la primera vegada que l’autora parla de si mateixa. A la novel·la ‘Luna lunera’ el relat parteix també de la història dels quatre germans, tot i que l’escriptora hi incorpora la ficció.

Una infantesa lligada a la història del país

Regàs ha estat sempre fascinada per la història, una afecció que ha heretat del seu pare. ‘Sempre recordo fets familiars perquè el pare ho relacionava tot amb episodis de l’actualitat i de la política’, explica. I comenta que la seva vida sembla que vagi lligada a la història del país. En el llibre, també s’hi pot palpar com una jove Rosa Regàs comença a defugir la convencions de l’època i el desvetllament de la seva passió per la literatura.

‘Entre el seny i la rauxa’ forma part de la col·lecció ‘D’on vinc’ de l’editorial Ara Llibres. Dins la mateixa sèrie ja s’han publicat les memòries de més personatges com Joaquim Nadal (‘Fent tentines per la vida‘), Joaquim Carbó (‘Pantalons curts’) i Albert Manent (‘Sota els estels de Ca l’Herbolari‘).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any