Comença el judici a l’Audiència espanyola pel blocatge del parlament el 2011

  • Les acusacions demanen fins a vuit anys de presó als vint encausats

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
31.03.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’Audiència Nacional espanyola ha començat avui el judici contra vint acusats d’haver blocat el parlament el 15 de juny de 2011. Els encausats s’encaren a penes fins a vuit anys i mig de presó per delictes contra institucions de l’estat, per haver dificultat l’entrada dels diputats a la cambra. Molts parlamentaris van ser increpats i agredits amb empentes o pintura, i alguns altres van haver de ser escortats per la policia, entrar en vehicles policíacs o fins i tot en helicòpter, com el president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta de la cambra, Núria de Gispert. Molts d’aquests diputats, com també consellers i Mas i De Gispert testificaran per videoconferència.

Durant les qüestions prèvies, les acusacions han confirmat les peticions de penes, i les defenses s’han queixat que les imatges aportades havien estat tallades i que el tribunal no havia tingut accés als originals de les gravacions que van servir per encausar els vint acusats. Les defenses també han demanat que l’Audiència Nacional s’inhibeixi del cas perquè entenen que en tot cas es tractaria d’un delicte de faltes. També volen que s’apartin del judici el sindicat Manos Limpias, que es va personar com a acusació, i la Generalitat de Catalunya.

El 15 de juny de 2011, el moviment 15-M va convocar una concentració al voltant del parc de la Ciutadella amb el propòsit d’impedir el ple del parlament. Els manifestants volien protestar pel desallotjament de l’acampada de la plaça de Catalunya poques setmanes abans i també contra l’aprovació inicial del pressupost prorrogat de la Generalitat. Aquell matí del 15 de juny es van viure intensos enfrontaments entre els mossos d’esquadra i alguns dels concentrats.

El parlament demana tres anys de presó per als vint acusats, un dels quals ha fugit de la justícia i serà jutjat en rebel·lia. La Generalitat demana la mateixa pena per a quatre manifestants. Totes dues institucions, que exerceixen l’acusació particular, denuncien els acusats per haver endarrerit l’entrada dels diputats i haver obligat el parlament a modificar l’ordre del dia del ple, tot i que finalment van poder arribar a la cambra i la sessió prevista es va portar a terme.

L’escrit d’acusació del parlament manifesta que les protestes dels ‘indignats’ pretenien impedir la tasca legislativa i enumera tots els diputats que van haver d’alterar el seu recorregut i ser protegits pels mossos, després d’haver rebut insults i haver estat assetjats per manifestants.

La Generalitat, en el seu escrit, diu que alguns dels sis-cents manifestants que intentaven barrar el pas al parc de la Ciutadella van llançar objectes contundents contra deu diputats, els van insultar i volien ‘atemorir-los’. Descriu un ‘atac coordinat de diverses persones’ que va impedir al president de la Generalitat, Artur Mas, d’accedir al parlament amb cotxe, cosa que va haver de fer en helicòpter, ‘mitjà totalment inhabitual’, i va retardar l’inici del ple. Un dels acusats va poder desviar la trajectòria de la comitiva presidencial a la Meridiana, i uns altres van començar a picar el capó del cotxe amb la qual cosa impedien que avancés per les vies del tramvia.

La fiscalia demana cinc anys de presó per als vint encausats perquè considera que van causar ‘un fundat temor en la seguretat’ dels diputats que volien entrar a la cambra. Finalment, el sindicat ultradretà Manos Limpias, com a acusació popular, sol·licita vuit anys i mig de presó, perquè hi afegeix el delicte d’atemptat a l’autoritat.

Avui i demà hi haurà les declaracions d’acusats i mossos d’esquadra i entre dimecres i divendres declararan per videoconferència el president de la Generalitat, Artur Mas; la presidenta del parlament, Núria de Gispert; els consellers Ramon Espadaler i Santi Vila; i la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna. Des del Palau de Justícia de Barcelona també declararan per videoconferència més de trenta ex-consellers, diputats i ex-diputats, com ara Joaquim Llena, Marina Geli, Ernest Maragall, Montserrat Tura, Salvador Milà, Jordi Turull, Xavier Crespo, Oriol Pujol, Alícia Sánchez-Camacho, Albert Rivera, Jordi Cañas, Joan Boada, Uriel Bertran, Joan Laporta i Alfons López Tena, entre més.

El judici continuarà el 25 d’abril i el 5 de maig, amb el testimoni de més mossos i alguns dels membres dels col·lectius impulsors de la protesta, com ara Arcadi Oliveres, Hibai Arbide i Manuel Delgado. Les sessions es faran al pavelló que l’Audiència Nacional espanyola té a San Fernando de Henares, als afores de Madrid.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any