El parlament no retirarà la declaració de sobirania de la web ni dels documents oficials

  • La vicepresidenta de la cambra apunta que la decisió del TC està relacionada amb la petició de recusació dels magistrats

VilaWeb
Redacció
26.03.2014 - 10:31

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Una voluntat política no es pot suspendre’, ha afirmat la vice-presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Simó, després de la reunió de la mesa aquest dimecres minuts abans de l’inici del ple. Aquest és l’argument que esgrimirà el parlament per no retirar la declaració de sobirania: ‘la declaració continuarà penjada al diari de sessions, als vídeos quan es busqui i també a la web del parlament’. La mesa no es posicionarà sobre el contingut de la sentència del Tribunal Constitucional, que ha rebut a les 9 del matí. Això sí, Simó ha considerat que hi ha una relació directa entre la publicació de la sentència i la petició de recusació de tres magistrats per part del parlament.

Què diu la sentència del TC?

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha admès parcialment el recurs presentat pel govern espanyol en una sentència (pdf) aprovada per unanimitat contra la declaració de sobirania. El TC considera ‘inconstitucional i nul’ el primer punt de la declaració: ‘Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.’ Segons els magistrats, el text vulnera els articles 1.2 i 2 de la constitució espanyola i els articles 1 i 2.4 de l’estatut d’autonomia de Catalunya. Però no troba inconstitucional la referència al dret de decidir de Catalunya en el marc de la llei. El govern espanyol va presentar un recurs d’inconstitucionalitat al tribunal perquè considerava que la declaració, més enllà del valor polític, tenia valor jurídic.

[DOCUMENT] Sentència del TC contra la declaració de sobirania (pdf)

L’encarregada de redactar la ponència va ser la vice-presidenta del TC, Adela Asúa, que hi treballava des de feia setmanes a fi d’atènyer un acord ampli. Els magistrats no van pas esperar a resoldre la recusació que el Parlament de Catalunya va aprovar ahir al matí contra el president, Francisco Pérez de los Cobos –ex-militant del PP– i dos magistrats més.

Declara ‘inconstitucional i nul’ el principi de la sobirania

El ple va estimar parcialment i per unanimitat el recurs del govern espanyol i va declarar ‘inconstitucional i nul’ el principi primer que recull el document, segons el qual ‘el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà’. Segons els magistrats, el text vulnera els articles 1.2 i 2 de la constitució, que estableixen que ‘la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’estat’ i que ‘la constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols…’. A més, afegeix, seria contrària als articles 1 i 2.4 de l’estatut i també als articles 9.1 i 168 de la constitució.

El ‘dret de decidir’ és constitucional si no significa autodeterminació

D’una altra banda, el tribunal declara constitucionals les referències al ‘dret de decidir dels ciutadans de Catalunya’ perquè poden ser interpretades de conformitat a la constitució espanyola. Segons la sentència, aquestes referències no consagren pas el dret d’autodeterminació –un dret que la constitució no reconeix–, sinó una aspiració política a la qual només es pot arribar mitjançant un procés ajustat a la legalitat constitucional amb respecte als principis de ‘legitimitat democràtica’, ‘pluralisme’ i ‘legalitat’.

La sobirania de Catalunya és ‘incompatible’ amb la constitució

En aquest context, insisteixen a dir que el reconeixement de la qualitat de ‘sobirà’ per al poble de Catalunya no és inclòs en la constitució, i que és ‘incompatible’ amb l’article 2 perquè implica ‘conferir al subjecte parcial del qual es predica la qualitat de poder trencar, per la seva sola voluntat, el que la constitució declara com a fonament propi: la indissoluble unitat de la nació espanyola’.

‘La constitució es pot reformar des de l’ordenament’

Sobre la possibilitat de reformar la constitució, la sentència diu: ‘El plantejament de concepcions que pretenen modificar el fonament mateix de l’ordre constitucional té cabuda en el nostre ordenament, sempre que no es prepari o defensi a través d’una activitat que vulneri els principis democràtics, els drets fonamentals o la resta dels mandats constitucionals, i l’intent de la seva consecució efectiva es faci en el marc dels procediments de reforma de la constitució.’

La declaració dotava la Generalitat i el parlament d’atribucions ‘superiors’

Segons fonts del TC, per arribar a aquest veredicte els magistrats van abordar primer si admetien la impugnació presentada pel govern espanyol contra la declaració, i van acordar que era admissible perquè es tracta d’un acte que podia ‘produir efectes jurídics’.

La declaració –diu el TC– ‘es pot entendre com el reconeixement’ a favor de la Generalitat i del Parlament de Catalunya ‘d’atribucions inherents a la sobirania superiors a les que es deriven de l’autonomia reconeguda per la constitució a les nacionalitats que integren la nació espanyola’. Per aquest motiu van determinar que el text tenia caràcter jurídic i que produiria, a més, efectes d’aquesta naturalesa.

 En aquesta pàgina podeu trobar moltes traduccions del text aprovat pel Parlament de Catalunya.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any