Viatge a l’entorn de Lleida

L’exemple de població limítrofa més acusat, el trobem, com dèiem, a Mollerussa. Si alguna vegada es pot implantar el terme «plana regada» en substitució de la comarca estricta, veurem com Mollerussa n’ocupa pràcticament el centre.

Així, si la moderna geografia l’assigna al Segrià, tothom la considera de l’Urgell; i, fins i tot, com hem dit en diverses ocasions, capital del pla.

No ens escau de restar mèrits als mollerussencs, però la veritat és que les coses els van venir rodades. Al moment de la introducció de la gran maquinària, ells es trobaren amb un paisatge de grans planúries. Endemés, catalitzant bona part del comerç específic, i especialment de cara a l’agricultor. La seva influència cap a la Baixa Noguera, el fet de trobar-se al bell mig d’una creu de carreteres d’importància intercomarcal innegable (Balaguer-Les Borges i Tàrrega-Lleida), el mercat, que ha orientat a l’engròs, i fins i tot el simbolisme que la pagesia del rodal li ha assignat… «Vols veure una població, realment d’empenta? —sembla que diguin. Vés, doncs, a Mollerussa».

Tant li fa, consegüentment, que damunt el mapa Mollerussa sigui a l’Urgell com al Segrià; és una població representativa de la plana. El seu terme, aprofitat, la perfecció dels regadius, la quasi exclusiva dedicació als cereals i als farratges, que la tipifica vivament, en fan, des del punt de vista de l’agricultura intensiva urgellenca un exemple. Al marge de la producció estricta, Mollerussa compta amb empreses dedicades al millorament de llavors i a l’experimentació de plantacions. Naturalment, entorn d’aquesta activitat selectiva hi ha també la presència dels adobs i el comerç a l’engròs que això comporta.

Quant al comerç, es produeix en dos vessants: el mercader, menut, de localitat proveïdora de la pagesia, i el comerç a l’engròs, propi d’una població que orienta la seva vitalitat econòmica vers tota la plana regada. Industrialment Mollerussa ha rebut una empenta forta després de la guerra: una fàbrica de llet és la base d’una indústria de begudes diverses, amb potencial respectable: un escorxador de porcs que és dels més grans que hi ha per aquestes terres. La seva capacitat s’acosta a les mil peces diàries. Els sistemes moderníssims —anestèsia, sacrifici, trossejament… en cadena i el procediment ràpid.

Hi ha fàbriques de mobles, una important indústria de remolcs i carrossats i munió de tallers mecànics.

Molerussa és població antiga, però que s’ha inflat darrerament. Trobem ja el segle xii un comte d’Urgell anomenat de sobrenom «el de Mollerussa». Cap resta d’antiguitat no ens ha pervingut, però el nucli és identificable, limitat per la plaça de l’Ajuntament, la carretera n-ii i la rambleta. Aquest minúscul recinte encara conserva un carrer amb el nom de Vilaclosa.

Ha estat la carretera Madrid-França la que ha determinat l’eixample de Mollerussa, que ha col·locat els tallers, les indústries, els establiments turístics al llarg d’aquesta via. Mollerussa produeix avui una sensació de ciutat lineal. Entre la carretera i la via del ferrocarril, exactament paral·lela, es produeix un eixample lleugerament més antic que el que s’opera entre la carretera esmentada i el subcanal, a migjorn.

Enfront de la robusta, afermada vida costumista —àdhuc en el mercat— de Tàrrega, Mollerussa sembla pressentir novetats futures. Com si diguéssim, es presenta en una provisionalitat més evident: la història no hi pesa tant, les grans famílies apareixen, en tot cas, mesclades amb l’allau de dinamicitat del món actual.

Ja veieu: l’únic edifici que evoca història, a Mollerussa, és un edifici pertanyent a temps moderns: la casa-canal, o sigui les oficines centrals del Canal d’Urgell. Allí van situar-les, i no pas a cap altra població: haurien pogut ésser igualment eficaces a Agramunt, a Tornabous, a les Borges o a Bellpuig. Les van instal·lar a Mollerussa. Per això a Mollerussa s’ha sentit de sempre portaveu dels regants, nucli de la plana regada, si voleu defensors dels drets de les comunitats. Al capítol de l’Urgell descrivim les lluites que, a principis de segle, es produïen entre la Companyia i les Juntes de regants, les grans concentracions i mítings a Mollerussa…

Aquesta és la valor de la singular població. Que avui dia es facin edificacions monstruoses al nucli urbà, que siguin inaugurades botigues llampants, que el to ciutadà sigui visible fins i tot en un dels complexos esportius més bells que hàgim vist en poblacions d’aquesta entitat, no ho vol dir tot. Jo diria que Mollerussa ha catalitzat aquests darrers anys una consciència de plana, una intuïció de possibilitats. L’emigració dels joves estudiants perjudica, evidentment, la població, però la industrialització progressiva pot atreure novament els universitaris i tècnics, en un futur imprevisible.

Que la població té nervi és evident, perquè ha sabut imposar el seu ritme de treball i de progrés tot i estar situada ben a prop de tres xucladors tradicionals: Lleida, Balaguer i Tàrrega.

Però es va imposant. Ho capireu tot passant pels seus carrers, entrant a les botigues o als seus grans cafès, necessàriament espaiosos per tal com concentren, ells, el mercat.

Hi ha uns pobles a la vora de Mollerussa que virtualment en depenen i hi envien un bon plec de treballadors cada dia: Fondarella, el Palau d’Anglesola, Golmés, Miralcamp, Torregrossa, Sidamon.

I, físicament, no para de créixer. La indústria de la construcció hi té vitalitat: la carretera de Juneda i la de Borges han vist augmentar els blocs de pisos de forma sorprenent. El subcanal ja està ultrapassat. A llevant de l’estació de ferrocarril el fenomen és similar.

Josep Vallverdú, Viatge entorn de Lleida, Barcelona, Selecta, 1972, p. 124-126 (fragment).

Foto: Marta Benavides

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.