24.02.2014 - 21:08
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha avisat que si no hi ha una solució política perquè Catalunya continuï formant part de la Unió Europea en cas d’assolir un Estat propi seria la ‘fi d’Europa com a model d’integració democràtica i pacífica dels diferents pobles que la configuren’. Aquest és el missatge que ha llençat Homs des de Lisboa, on ha pronunciat la conferència inaugural de la jornada ‘El procés polític a Catalunya’, organitzada pel Consell de Diplomàcia Pública (Diplocat) i la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa. Homs ha remarcat, a més, que si s’hagués fet cas a la literalitat dels tractats europeus, no hi hauria hagut rescats financers com el d’Espanya i Portugal.
‘Si s’hagués seguit la literalitat del que estableixen els tractats a l’hora de prendre decisions de tipus econòmic, no hi hauria hagut rescats, però es va actuar per urgència, per sentit comú, per interès general’, ha argumentat. I ha afegit que en el cas que els catalans s’expressin a favor de tenir un estat propi, i ho fan de forma pacífica, democràtica i majoritària, ‘aleshores, raonablement, en la mesura que la UE és un projecte de pau, de democràcia, se sabrà trobar una solució política, com ha fet sempre la UE davant de totes les situacions’.
Perquè l’alternativa, ha continuat Homs, voldria dir que ‘allò que s’expressa democràticament i de forma ordenada a Europa pot no tenir recorregut’. Ha insistit que els catalans volen continuar formant part de la UE, tant els ciutadans com els partits que defensen un estat propi. ‘Tenim i volem tenir Europa com a marc de referència institucional i polític, a més de ser la nostra referència econòmica i financera’, ha dit. El conseller ha remarcat que els catalans, recordant que són contribuents nets de la UE, pensen que ‘aquest marc polític i institucional és el millor espai de creixement possible’.
Un estat propi per millorar la relació amb Espanya
És per això que ha demanat al govern espanyol i a les institucions europees que donin una resposta diferent del ‘no a tot’, perquè el que hi ha sobre la taula és un projecte ‘en positiu, democràtic i pacífic’. És més, ha assegurat que els catalans volen construir un país millor, amb millors eines per garantir el progrés econòmic i social de Catalunya, ‘i també per tenir una millor relació amb Espanya’.
I és que Homs s’ha mostrat convençut que un futur nou estat català ‘tindrà unes relacions estretes, constructives i amb la màxima voluntat de cooperació amb l’estat espanyol, perquè els vincles individuals, afectius, culturals, històrics i econòmics entre les dues parts són molt importants’.
‘Una actitud de respecte mutu i en pla d’igualtat segur que permetrà millorar substancialment les relacions entre les dues parts’, ha continuat el conseller, que ha insistit que aquest procés “¡’no va en contra de ningú, sinó a favor; no vol trencar, sinó construir’.
Aquest procés el vol la societat, ‘no és una mania d’uns quants’
El titular de Presidència ha fet una introducció explicant els motius que han portat una majoria de catalans a reclamar una consulta, un procés, ha dit, que el govern creu que ‘cal explicar a l’exterior de primera mà’. Així, ha començat recordant que són les urnes les que expressen un mandat clar el passat 2012, ja que 107 dels 135 diputats al Parlament que en van sortir van expressar el seu compromís explícit amb el dret a decidir. ‘No és una mania d’uns quants ni una qüestió conjuntural’, ha remarcat.
En aquest punt, ha fet un repàs de les raons que han portat el poble català a la situació actual, començant per recordar que la Generalitat és una institució fundada fa més de 650 anys i que Catalunya ‘sempre ha intentat desenvolupar el seu autogovern en el marc del pacte amb l’estat espanyol’. Ha recordat la constitució i també els dos estatuts més recents, fent especial èmfasi en la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 sobre l’últim text, que va ser un punt d’inflexió en tot aquest procés. A això li ha sumat el rebuig al pacte fiscal per explicar per què hi ha un “mandat explícit del poble” de convocar un referèndum. ‘Això no neix de cop, sinó que és conseqüència d’un llarg i pacient procés que ha inclòs intents de pactes diversos’, ha reblat.
També ha esmentat el dèficit fiscal de setze mil milions d’euros i ha lamentat que Catalunya, que és una comunitat amb una de les pressions fiscals més altes, acabi tenint dificultats per atendre la despesa pública mentre contribueix a la solidaritat amb altres territoris que suposadament tenen més dificultats. I aquí ha subratllat que els funcionaris catalans són els únics que no cobren una de les pagues extres.
Un altre motiu important del descontent de Catalunya, segons Homs, és l’actitud del govern espanyol respecte a la llengua catalana, especialment en el marc de l’educació, que ha estat clau a l’hora de mantenir la cohesió social tot i les onades migratòries. I aquí ha recordat la Llei Wert i la intenció manifesta del ministre d’Educació del govern de Mariano Rajoy d’espanyolitzar els alumnes catalans.
‘El que planteja Catalunya és recórrer a l’essència de la democràcia’
Homs ha defensat que el que està plantejant Catalunya és ‘simplement recórrer a l’essència de la democràcia’, és a dir, conèixer l’opinió directament del poble, i seria ‘irresponsable i contrari a la democràcia no donar resposta a aquesta demanda àmplia i transversal de la societat’.
Per fer-ho, ha insistit que Catalunya es basa en els principis de la democràcia, el diàleg, el pacte, la legalitat, la transparència, el respecte a la pluralitat, la cohesió social i l’europeisme. En aquest sentit, ha citat el referent del Regne Unit, ‘que demostra que la democràcia és la solució i no el problema’. Tot i que els anglesos no volen la independència d’Escòcia, ha remarcat, ‘han entès l’essencial, que quan un poble manifesta un mandat clar, la política i la llei han d’estar al servei de la voluntat expressada a les urnes’. En canvi, ha lamentat que ni PP ni PSOE tinguin la voluntat d’escoltar el clam català i s’escudin en la constitució quan el català, ha dit, ‘no és un debat jurídic, sinó que és qüestió de voluntat política’. En aquest sentit, ha trobat aquesta posició contradictòria amb el fet que Espanya és ja una democràcia consolidada, però també ‘insostenible en el temps, perquè votar, es votarà’.
Ha assenyalat, a més, que el referèndum tindria una naturalesa consultiva, que no es derivarien conseqüències jurídiques, sinó polítiques, i que caldria després negociar. ‘El referèndum s’ha d’entendre com la fórmula més idònia per iniciar un procés democràtic, una negociació política, i no per definir en si mateix una nova realitat jurídica. Això dependrà de la negociació posterior i de l’aplicació dels resultats del referèndum, d’acord amb el principi de legalitat i sense excloure els processos de reforma constitucional’, ha conclòs.
Experts, polítics i periodistes portuguesos i catalans debaten sobre el procés
La Universitat de Lisboa ha acollit un debat amb experts, polítics i periodistes tant portuguesos com catalans. Sota l’organització del Diplocat i de la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa, la jornada ‘El procés polític a Catalunya’ ha comptat amb la participació de Francesc Vendrell, professor de Relacions Internacionals a la John Hopkins University i a Bologna i antic representant de la UE i de la missió especial de les Nacions Unides a l’Afganistan; Luís Vaz das Neves, jutge i president del Tribunal d’Apel·lació de Lisboa; Eduardo Vera-Cruz Pinto i Nunco Cunha Rodrigues, professors de la Facultat de Dret de Lisboa; Adriano Moreira, president de l’Institut d’estudis superiors de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa; Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Ruben Carvalho, periodista.
En la seva conferència, Xavier Vendrell ha reconegut que el dret internacional no reconeix el dret a l’autodeterminació de parts d’un Estat, sinó només de colònies i de territoris sota dominació estrangera. Ara bé, Vendrell ha subratllat que si bé no el reconeix, tampoc el prohibeix, alhora que ha remarcat que els tractats estan en permanent evolució. Al seu parer, un estat democràtic no pot negar que una part del seu territori faci una consulta, ja que es tracta de conèixer l’opinió dels ciutadans i no té efectes jurídics.
