17.02.2014 - 00:00
El 31 de desembre de 1984 es va tancar el servei de mercaderies de la línia de ferrocarril Alcoi–Xàtiva. També es va pretendre tancar la de viatgers, però finalment, en fer-s’n càrrec la conselleria de Transports de la Generalitat Valenciana, aquesta va romandre oberta. En els trenta anys que fa d’això, la línia ha estat oblidada, marginada, s’ha convertit en obsoleta i es troba en perill permanent de tancament.
És insostenible que per fer el trajecte fins a la capital és tarde més que per anar de València a Madrid; és insòlit que entre abans de les nou del matí i fins passades les tres i mitja de la vesprada no circule cap tren, perquè aquest tram horari estava reservat a les mercaderies. Fa trenta anys que no circulen. En aquest temps, els responsables de la línia, no s’han molestat a cobrir el període almenys amb un tren per sentit, i es desencoratjador que, periòdicament, s’anuncien inversions per a millorar la línia que no es compleixen.
Fa poc, el ministeri de Foment ha dit que invertirà quaranta milions d’euros en el traçat. Fa uns anys, el mateix ministeri va parlar de més de seixanta milions d’euros en inversions per a la línia. Després, quan publiquen els pressupostos, veiem que si hi ha alguna partida difícilment supera els cent mil euros. La línia de tren Alcoi–Xàtiva viu en una espiral de mentida sobre mentida per culpa de la irresponsabilitat d’uns polítics que juguen amb les esperances legítimes del poble.
Per trencar aquesta dinàmica perniciosa és necessari que, o bé la ciutadania d’aquestes comarques és rebel·le (cosa altament improbable), o bé que a Madrid aparega un polític que considere més importants les rodalies i la mitja distància que l’AVE, i que siga conscient que cal prioritzar l’estructura ferroviària perifèrica, potenciant aquells trams que realment ho necessiten, en compte de dinamitzar l’estructura radial (de Madrid cap a tota la resta de poblacions). No sabem quin dels dos supòsits és més improbable. Perquè, siga deliberat o siga per malaptesa, la UE li ha esmenat la plana al govern espanyol amb el corredor mediterrani i, segons es conta, també, amb les línies que vertebren el territori, com ara el trajecte Alcoi–Xàtiva. Així les coses, si més no, caldrà que confiar en Brussel·les més que no en Madrid o València.
Fabra, el fem fa pudor
Fa anys que la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, en una iniciativa pionera, va posar en funcionament el Pla de Minimització de Residus, un pla que si bé no completava tots els cicles, si que ve fent la recollida de fem d’una forma molt digna, solament pendent d’implantar la fase de tractament dels residus. I quant tot açò estava fent-se d’una forma satisfactòria, la Generalitat es trau de la mànega un macroprojecte d’abocador, obligant la nostra comarca a adherir-se al Consorci, format per grans empreses. Un Consorci que no té abocador, ni tractament dels residus, ni res. Això sí, primer adherir-se –obligat– i pagar. Pagar amb un cost més elevat del que la Mancomunitat cobra, per fer el mateix servei.
I ara li ha tocat a la Vall d’Albaida lluitar contra una Generalitat capaç de moure una guerra judicial desigual, utilitzant tots els mitjans al seu abast, per doblegar i fer passar per l’adreçador una Mancomunitat que està limitant-se a defensar una postura digna, justa i legal. Una lluita desigual, on la Generalitat, a més d’utilitzar la justícia, sembla que està usant mètodes coactius per doblegar la voluntat d’alcaldes democràticament elegits, fent-los posar en contra dels seus ciutadans i dels interessos de la Vall.
La nostra Associació vol mostrar públicament el suport a la postura de la Mancomunitat en defensa del Pla de Minimització. I si en altres moments hem criticat la postura del president Juan Puchades, en aquest moment volem reconèixer-li el seu esforç en defensa dels interessos de la Vall, en què suposem que deu estar mol pressionat per alguns sectors del seu partit.
Al senyor Fabra cal recordar-li que el bon polític és aquell que fa la vida més fàcil als ciutadans o, almenys, no posa entrebancs. I el mal polític és aquell que fa la vida impossible a la ciutadania.
Enllaços
Array
