Les primàries i la por a la llibertat

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Erich Fromm, en el seu conegut llibre ‘La Por a la Llibertat’ (1941), intentava trobar una explicació al creixement del feixisme a Europa a mitjans del segle XX. La tesi de Fromm era que hi ha un fort impuls en l’ésser humà de cedir part de la seua llibertat, i ho expressava amb un exemple: ‘No es pot negar que milions de persones, a Alemanya, estaven tant disposades a entregar la seua llibertat com els seus pares ho estaven a defendre-la’, referint-se a la primera Guerra Mundial. Segons ell, els éssers humans renuncien a participar en les decisions que marquen la seua vida a canvi de no sentir-se responsables del seu entorn.

Quan les decisions les pren un altre per tu, perds control respecte de la teua vida, però al mateix temps mai no et sents culpable per cap error o equivocació que pugues cometre perquè ‘jo sols vaig fer allò que em manaven’.

En circumstàncies molt diferents, a la nostra jove democràcia ha sorgit un crit contrari a aquesta por a la llibertat. La societat vol participar, la societat vol ser escoltada pels instruments de govern (institucions i partits), la societat vol decidir el seu futur.

Contradictòriament, l’afiliació als mecanismes clàssics de participació (sindicats i partits) no augmenta. Bé siga per un descrèdit generalitzat de les institucions o per una campanya interessada de desmotivació , la gent vol participar però sense comprometre’s. Així que s’ha fet necessari crear noves ferramentes perquè qui vulga participar de la realitat política puga fer-ho.

El PSPV ha posat en marxa un potent mecanisme democràtic, per tal que la societat progressista prenga el protagonisme respecte del lideratge que desitja. Les primàries obertes són un acte de generositat en què els militants socialistes cedim  part de la nostra ‘sobirania’ sobre el nostre partit a tots els progressistes que hi vulguen participar. Després de molts dubtes i inquietuds finalment hem donat els passos que es demanaven a les places i als carrers del nostre país. Llibertat, participació i democràcia.

Ara bé, davant aquest canvi sorgeix de nou la por a la llibertat que assenyalava Fromm. Aquell que demanava participació ara pot fer-ho,  aquell que demanava que l’escoltaren ara pot expressar-se, però finalment recau en ell la decisió. Decidiran actuar? Reuniran valor per a fer-se responsables de la seua realitat? Sorgiran excuses i falsos greuges per a no participar-hi?

Els progressistes valencians tenen l’oportunitat de fer allò que assenyalava Stéphane Hessel, pare dels moderns moviments reivindicatius, ‘Indigneu-vos, si, però comprometeu-vos’. És l’hora de la valentia de decidir, és l’hora de responsabilitzar-se del propi destí, és l’hora d’expressar allò que es vol. Es cert que ens podem equivocar, es cert que el projecte final pot no triomfar, però passe què passe serà un projecte de tots amb un mateix grau de responsabilitat per a tothom.

Faig una crida a tot aquell que es senta progressista, que crega en la igualtat, en la justícia social, en la democràcia. No tingues por, acudeix a les seus, registra’t a la web, acosta’t als militants, participa a unes primàries que són molt mes que triar un candidat. Les primàries són un triomf teu de què has de gaudir. T’hi esperem.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any