Quant val l’aire net?

  • L’aire net és un bé per al qual no existeix mercat, per això és difícil posar-li preu. No obstant això, no és impossible

VilaWeb
Rocío Román
07.02.2014 - 14:41

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’interès científic en valorar o estimar la demanda d’un bé per al qual no existeix mercat és relativament freqüent en l’anàlisi econòmica. En el cas de la demanda d’aire net, atès que no hi ha mercat, les diferents tècniques d’anàlisi econòmica tracten d’estimar “el desig dels consumidors per pagar” per aquest bé.

A la dècada dels anys 70 del segle XX, van ser nombrosos els estudis que van aparèixer en aquest àmbit. Un d’ells, el de Harrison i Rubinfeld (1978), distingia entre dues formes d’utilitzar l’anàlisi econòmica per estimar el valor de l’aire net. Un primer mètode consisteix a analitzar el desig dels consumidors per pagar per una millora de l’aire, identificant-lo amb el cost que comporta per a la societat un increment de la contaminació o bé com la reducció de costos que suposaria per a la societat una millora de la contaminació de l’aire. Un segon mètode d’anàlisi consisteix a inferir el desig dels consumidors per pagar per una millora de la qualitat de l’aire a través del mètode dels preus hedònics. En què consisteix aquest mètode? Consisteix a estimar el valor de mercat d’un bé que no té mercat, com passa en el cas de l’aire net, a partir del valor de l’habitatge. Aquest mètode planteja la idea que la utilitat associada al consum d’un bé diferenciat, com és l’habitatge, ha de venir determinada per les característiques del bé. Per tant, aquesta teoria prediu que un mal econòmic, com és la contaminació ambiental de l’aire, ha de repercutir negativament en el preu de l’habitatge a igualtat d’altres característiques.

En el seu estudi per a Boston, Harrison i Rubinfeld (1978) conclouen que el dany marginal que provoca la contaminació de l’aire, almenys en el cas del mercat de l’habitatge, s’incrementa amb el nivell de contaminació existent i amb el nivell de renda de la família. Tots dos factors determinen, per tant, la major predisposició a pagar de les famílies per una millora de la qualitat de l’aire. El mateix any, Nelson (1978) analitzava per a Washington la disposició a pagar de les famílies per una millora de la qualitat de l’aire, concloent l’impacte positiu de la reducció de la contaminació sobre els preus. Més tard, Chay i Greenstone (2005), en el seu interessant article titulat “Importa la qualitat de l’aire”, demostraven que una reducció de la contaminació de l’aire incrementava el preu mitjà de l’habitatge als Estats Units.

Per seguir llegir l’article, feu clic aquí.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any