Andreu Martín:’ Ens han declarat la guerra i l’hem perduda’

VilaWeb
Redacció
07.02.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Les escopinades dels escarabats’, d’Andreu Martin, guanyadora del premi de novel·la Ciutat d’Alzira d’enguany, ha estat protagonista al festival BCNegra. En aquesta novel·la, editada per Bromera, l’autor retrata d’una manera crítica els temps que vivim, com ho han fet Andrea Camilleri a Itàlia i Petros Màrkaris a Grècia. Andreu Martín ens ensenya una Barcelona –que sovint ens fa patir i que no podem desemmascarar–, on campen la corrupció, els escàndols, l’emblanquiment de capital, l’espionatge, la violència i el sexe. La ficció és una mentida perquè acabem sabent la veritat? Potser sí. Almenys aquesta idea va prendre força en el debat en què va participar ahir l’autor, al costat de Pep Coll i Rafael Vallbona. 

Amb aquesta novel·la l’autor ha volgut construir una metàfora sagnant, carregada d’indignació, amb una trama intrigant, de ritme cinematogràfic, realment versemblant. Els escarabats es poden esclafar, però Andreu Martin ens ensenyarà que quan es tracta de sobreviure lluitaran a mort contra el poder i les seves escopinades poden fer realment diana enmig de les celles dels poderosos.

Tenint una obra tan extensa com teniu, creieu que aquesta novel·la, a part els personatges que hi surten, recordarà cap obra anterior?

—És una novel·la que començo a escriure després de ‘Societat negra’, que molts lectors em diuen que recupera la trempera de ‘Pròtesi’, per a mi és una novel·la maleïda, però que tothom diu que ha llegit.  Que tenen en comú? Que són escrites amb mala llet. ‘Pròtesi’ la vaig escriure durant la transició.

Mala llet perquè descriu la crisi?

—Què pot dir de nou una novel·la que no expliquin els diaris. Que el president del govern s’embutxaca diners? Si això ja ho ha explicat en Bárcenas, què podem inventar perquè la ficció superi la realitat? Aquesta és l’eterna lluita de l’escriptor.

I com l’heu resolt?

—Jo pretenc incomodar amb una mirada analítica, que serveixi d’exorcisme. Plantejo que aquesta realitat tan terrible que vivim pugui acabar bé.

Així sou optimista?

—La novel·la si que ho és, perquè ve a dir que si tots junts clavem un cop de peu ben fort a terra potser aconseguirem moure l’estructura del poder. És un final gratificant. Potser a l’hora de la veritat tampoc no serviria de res.

Sou pessimista, doncs?

—La protesta dels pobres ciutadans no pot arribar mai ni al setè soterrani del pedestal des d’on s’erigeix l’estàtua dels poderosos. En realitat no arribem enlloc. Si no fes una novel·la, podria titular ‘El 15-M és un exèrcit que ha nascut mort’. Ens han declarat la guerra i l’hem perduda.

Però en canvi us heu estimat més mirar-vos-ho d’una altra manera.

—Sí, prefereixo escriure que a vegades les escopinades dels escarabats fan diana entre les celles dels poderosos.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any