16.01.2014 - 10:40
En un partit de futbol impartir justícia és essencial. Jugadors, entrenadors i familiars esperen que el joc es desenvolupi sense incidències i amb unes normes en mà. Per això hi són ells, els àrbitres. Amb el xiulet, les targetes, i la llibreta surten al camp disposats a prendre les decisions que determinaran, d’alguna manera, el resultat del partit.
Durant el temps que té lloc el partit, són moltes les jugades que es produeixen. Els àrbitres han de prendre les seves decisions en un marge de temps molt limitat atès que no hi ha lloc per a la reflexió. Per aquests motius, l’àrbitre ha d’estar ben preparat tècnica i psicològicament.
En el cas del futbol base, la Federació Catalana s’encarrega de la preparació dels àrbitres. La prova d’un test físic i teòric és l’inici d’aquesta formació, que acabarà amb una sèrie de classes sobre les regles del joc i l’esperada sortida al camp. Un cop es paga la matrícula, que oscil·la entre 60 i 80 euros, el proper repte serà pujar de categoria. Igual que qualsevol jugador, un àrbitre també ascendeix segons els seus mèrits, i d’ells s’encarrega un mentor que realitza informes i puntua la seva tasca al camp.
El món de l’arbitratge en xifres
El nombre de col·legiats està al voltant de 2.000, entre els quals més dues terceres parts són homes. En les últimes convocatòries, aquest percentatge s’ha vist disminuït per la motivació que s’ha despertat entre les dones. En l’edat tots es posen d’acord. La joventut té el domini en aquest àmbit, i s’estableixen els 19 anys com l’edat predominant. Des de la Federació, ja comenten que “el que es demana és gent jove”. Per aquest motiu, es va modificar un dels requisits per a la convocatòria, en el qual s’establia els 25 anys com un mínim, i avui es considera un màxim.
La major part dels àrbitres de futbol base coincideixen que no és una dedicació professional. El motiu principal, segons la Federació és que “ningú assegura quants anys estaràs en això”. Els professionals es troben a Primera i Segona Divisió, i això es reflecteix en la quantitat que cobren per partit arbitrat, molt superior a la que reben els àrbitres de categories inferiors.
