20.12.2013 - 12:33
Però a quina edat és recomanable començar? Quins efectes poden tenir la tele i els dispositius mòbils sobre la salut i el desenvolupament posterior? Quin paper han de tenir els pares i mares en el consum de continguts?
S’anomena nadius digitals els nascuts a partir de la dècada de 1990. Han crescut envoltats de pantalles i hi conviuen amb la tecnologia de manera quasi natural de de ben petits: amb la televisió, per suposat, però també amb ordinadors, consoles i videojocs de tota mena. I en els últims anys, la proliferació d’smartphones i tablets amb pantalla tàctil ha facilitat que les generacions més recents interactuïn amb aquests dispositius encara més d’hora. De fet, cada cop hi ha més models pensats directament per a infants, fins i tot d’edat preescolar, i les tablets infantils seran amb tota seguretat un dels regals estrella d’aquest nadal.
Però a quina edat és recomanable començar? Quins efectes poden tenir la tele i els dispositius mòbils sobre la salut i el desenvolupament posterior? Quin paper han de tenir els pares i mares en el consum de continguts?
Fem una repassada als estudis més recents i a les recomanacions de diversos experts.
El consum de televisió, el més estudiat
Els estudis sobre els efectes del consum de televisió a edats primerenques es multipliquen per tot el món. L’American Academy of Pediatrics (AAP) recomana que no es vegi televisió fins a fets els dos anys, i mai més de dues hores diàries a partir d’aquesta edat, pels possibles riscos de desenvolupament i comportament que se’n deriven. I així semblen confirmar-ho les investigacions més recents: des de Canadà als Emirats Àrabs es detecta que més temps davant de la pantalla està significativament relacionat amb trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), comporta més dificultats per agafar el son i provoca un lleuger augment de problemes de conducta. Alguns estudis van encara més lluny i afirmen que un elevat consum de televisió durant la infantesa suposa un risc més gran de comportament antisocial i conductes agressives i delictives.
No es l’únic risc per la salut: el consum de televisió està també molt lligat a l’augment de la obesitat infantil, i inclús a problemes cardíacs a llarg termini, amb un risc encara més alt per als qui tenen una tele en la seva habitació.
I, tot i això, el consum no decreix: als Estats Units dos de cada tres menors de dos anys ja veu televisió de manera habitual. A Espanya, segons les dades més recents de l’estudi anual de la SGAE, els infants a partir de 4 ays (d’edats anteriors no tenen xifres) superen diàriament les dues hores i mitja de televisió. I en els adults s’arriba a les quatre hores al dia.
Les altres pantalles: smartphones i tablets
Tot i que la televisió continua sent la pantalla davant de la qual hi passen més temps els menors, cada són més els infants i adolescents que posseixen o fan servir de manera habitual un smarthphone, una tablet o totes dues coses. Als Estats Units (del nostre país encara no hi ha dades), l’informe anual de Common Sense mostra que tres de cada quatre infants menors de 8 anys tenen accés a un d’aquests dispositius mòbils, i un 38% dels menors de 2 anys ja els han fet servir algun cop. És un augment de 28 punts des de 2011, i la proliferació d’aplicacions per a aquestes edats indica que la indústria ha trobat un nou nínxol de mercat i que espera que continuï creixent.
Encara no hi ha grans estudis sobre les possibles conseqüències d’aquest ús tan d’hora, però l’Associació Japonesa de Pediatria acaba d’iniciar una campanya per limitar-lo en els nadons, perquè consideren que l’ús prolongat pot generar infants més passius, especialment des que han detectat un creixent nombre de famílies que substitueixen els jocs a l’aire lliure i les lectures amb els nens per l’entreteniment a través de les apps.
La falta d’indicacions amb base científica inquieta molts pares i mares, que busquen recomanacions sobre com i quan iniciar i supervisar l’ús d’smartphones i tablets. En aquest context s’ha creat, per exemple, el bloc El móvil de mamá, en què s’hi seleccionen i recomanen aplicacions i jocs per a infants de totes les edats. Marcela González, periodista i una de les autores d’aquest bloc que neix de la seva experiència com a mare, exposa el seu punt de vista: “Tal i com expliquem al bloc, no som ni pediatres, ni educadores, som mares. I, per tant, les nostres recomanacions parteixen d’aquesta base: de la nostra experiència i la dels nostres fills. No crec que hi hagi una edat exacta de tall. Als pediatres els encanta posar-hi edats de tall per a tot i les mares anem com boges mirant de complir els terminis correctament. Ens oblidem que cada nen i cada família és un món i que són els pares, des del sentit comú, els qui ho han de valorar. A tots ens preocupa que els nostres nens es puguin “enganxar” al mòbil i no facin res més. Però no hem d’oblidar que mòbils i tablets són només instruments, i es poden fer servir de moltes maneres”.
Experiència en família
Els experts recomanen que l’ús de tablets o smartphones –com el de la televisió- tingui lloc sempre en presència d’un adult que pugui supervisar a quins continguts s’hi accedeix. Encara millor, i especialment amb els més petits, és compartir l’experiència: jugar plegats, o comentar en què consisteix l’activitat que apareix en pantalla en cada moment permet reforçar la comprensió i crear a més un moment de diversió conjunta, de la mateixa manera que es comparteix la lectura d’un llibre o les activitats a l’aire lliure.
En aquesta línia, Marcela González explica que “el meu fill va fer tres anys fa un parell de dies i fem servir el mòbil i la tablet quasi des que va nàixer, amb apps adaptades a la seva edat, com les que permeten triar música tranquil·la per l’hora de dormir. Ara ja fa servir alguns jocs, o llegeix contes a la tablet, amb mi a la vora i no més de 10 o 15 minuts quan se’n recorda, que acostuma a ser cada dos o tres dies”.
Limitar el temps d’ús també és important: no més de mitja hora seguida per a infants de quatre o cinc anys, fins a una hora per a sis o set anys, i mai més de dues hores sense fer una pausa, ni tan sols en el cas dels adolescents. I això es pot fer de moltes maneres: “hi ha qui prefereix marcar el nombre de minuts repartits al llarg del dia, qui s’estima més triar un moment concret (després de dinar, per exemple) o reservar-ho només per a moments especials, com la consulta del metge. Cada família decideix i el millor és negocair-ho amb el nen”, afirma González, que ofereix més consells aquí.
En l’accés a internet és important a més instal·lar controls parentals, tant en ordinadors com en dispositiu mòbils. L’últim estudi d’Ofcom, la prestigiosa agència independent de regulació de la comunicació en el Regne Unit, publicat l’octubre de 2013, indica que la meitat dels pares i mares ja ho fan, però tot i això dos de cada tres se senten insegurs en afirmar que els seus propis fills i filles saben més que ells sobre internet.
L’addicció tecnològica no és només cosa de nens
Tot i que la gran majoria dels estudis sobre infància i tecnologia aborden l’ús per part dels infants, una nova línia d’investigació se centra en els efectes que té l’ús continuat d’aquests dispositius per part dels adults. Els primers resultats, encara incomplets, detecten sentiments de gelosia i sensació de falta d’atenció per part de pares i mares més pendents de l’últim email o de les actualitzacions de les xarxes socials que del que els nens els expliquen o pregunten en aquell moment.
Caldrà tenir en compte també aquesta perspectiva, perquè de poc valdrà intentar educar si es predica l’exemple contrari.
