17.12.2013 - 17:16
Investigadors de la UAB, la UB i l’ICN2 han aconseguit un comportament magnètic que no s’havia observat mai fins ara en nanopartícules ‘nucli/escorça’ magnètiques. Es tracta de l’acoblament antiferromagnètic -és a dir, antiparal·lel- entre les capes. Des de la UAB es destaca que el fenomen, descrit a la revista ‘Nature Communications’, podria tenir importants aplicacions tecnològiques, com ara la creació de ‘memòries digitals més petites i amb més capacitat’. Els grans beneficiats d’aquest descobriment serien els dispositius electrònics portàtils, com ara telèfons mòbils o tauletes digitals.
L’acoblament antiferromagnètic entre capes és un fenomen que es manifesta quan s’acoblen alguns tipus de capes de materials amb diferents propietats magnètiques. Quan passa això és possible canviar el comportament magnètic del conjunt. Aquesta propietat té aplicacions tecnològiques importants. Per exemple, forma part important dels sistemes de lectura de les dades en els discs durs i en les memòries MRAM d’ordinadors i dispositius mòbils.
El fenomen no és nou, però la novetat rau en el fet que els investigadors han aconseguit reproduir aquest fenomen per primera vegada en materials nanoscòpics, d’unes desenes d’àtoms de diàmetre. Ho han aconseguit en partícules d’òxid de ferro envoltades d’una capa molt fina d’òxid de manganès i en la combinació inversa: partícules d’òxid de manganès recobertes d’una capa de d’òxid de ferro. La descoberta proporciona un control ‘sense precedents’ del comportament magnètic de les nanopartícules, ja que ‘permet controlar i ajustar fàcilment’ les seves propietats sense haver de manipular ni forma ni composició, només variant la temperatura i els camps magnètics que l’envolten.
‘Hem aconseguit reproduir per primer cop un comportament magnètic desconegut en l’àmbit de les nanopartícules, i això obre les portes a miniaturitzar fins a límits que semblaven impossibles l’emmagatzemament magnètic i altres aplicacions més sofisticades com els filtres d’espín, els codificadors magnètics o l’enregistrament a multinivell’, afirmen Josep Nogués, professor d’investigació ICREA i Maria Dolors Baró, catedràtica de Física Aplicada de la UAB.
En la recerca, publicada avui a ‘Nature Communications’, hi han participat els professors del Departament de Física de la UAB Maria Dolors Baró i Santiago Suriñach; l’investigador ICREA, del Departament de Física de la UAB i de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnlogia (ICN2) Josep Nogués; investigadors del Departament de Química Inorgànica i del Departament d’Electrònica de la Universitat de Barcelona (UB); investigadors de la Universidad Complutense de Madrid; de la Università degli Studi di Firenze (Itàlia); del St. Petersburg Nuclear Physics Institute (Rússia); de la Universitat d’Estocolm (Suècia); del NCSR de Grècia; de l’Oak Ridge National Laboratory (EUA); de la Universitat de Miami (Ohio, EUA); i de l’Argonne National Laboratory (EUA).
