02.12.2013 - 00:00
Des de ja fa uns anys, alguns sectors del món de la psicologia i la pedagogia estan alertant del perill que implica per als xiquets el ritme accelerat de la societat actual. Els més menuts ja tenen per ells mateixos un ritme natural ràpid. No necessiten que els adults l’incrementem.
El ritme fa referència a la vibració amb què ens movem. La rapidesa és un valor social en alça: el tren de gran velocitat, cotxes cada vegada més potents, màquines cada volta més efectives que estalvien temps… sense adonar-nos-en, estem fent entrar també en aquest clima estressant els més menuts.
El ritme és un factor essencial per a l’aprenentatge. Cada persona en té un de particular, però, en general, és molt més adequat anar a poc a poc per a poder assimilar i comprendre conceptes nous. Aprendre coses noves és en sí mateixa una tasca gratificant per a tothom. Ens obri finestres de possibilitats.
El ritme accelerat està traduint-se en síndromes de nova factura com el dèficit d’atenció per hiperactivitat (TDAH). Però també, en casos no menys greus, comencen a proliferar símptomes d’ansietat, agitació i dispersió, producte d’un sistema competitiu i una exigència cada vegada més forta.
Si decidim que els nostres fills participen en alguna activitats extraescolar hauríem de proposar-los aquelles que foren divertides, lúdiques i que els ajudaren a descarregar l’energia pròpia d’aquestes edats, i sobretot, aquelles que s’ajustaren als seus desitjos i interessos particulars.
En cap cas no han de significar una càrrega més a les matèries curriculars escolars o un altra font d’estrès afegida.
Com a pares i mares hem d’intentar d’oferir als nostres fills i filles la possibilitat de triar i ampliar horitzons, d’obrir-se a nous contextos de relació social i amistats. I a més a més, també podem deixar-los moments lliures de jocs, de ‘perdre el temps’ per a gaudir de la seua infància (del seu temps) sense pressions ni obligacions extres.
