Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  13.11.2013  19:59

Autor/s: Marcos Cantó

Caminant pel tall de la navalla de l'oligarquia

Men?ame
 

Pel tall de la navalla es mou el nostre sistema polític. Les forces que intenten convertir aquesta imperfecta democràcia en una perfecta oligarquia són molt fortes, però per a això no n'hi ha prou amb petits gestos aïllats, sinó que fan falta canvis reguladors molt importants.
 
La nostra democràcia basa els seus pilars sobre el poder dels partits, és a dir, la regulació del seu poder és clau perquè la democràcia puga funcionar amb uns paràmetres raonables.
 
Un dels gestos importants és poder triar d'una forma adequada, premiant el mèrit i capacitat, enfront de la mediocritat o la lleialtat incondicional. Un bon filtre és poder triar els líders polítics mitjançant votació directa, secreta i de la manera més àmplia possible a la base, és a dir incloure també els simpatitzants .
 
La instauració de les primàries ja s'està regulant en molts partits, però és suficient aquesta autoregulació? Jo crec que no. Tant aquesta com altres regulacions no les podem deixar en mans de la voluntat dels partits. Al meu entendre, és necessària una important regulació de mínims, tant de les primàries com d'altres activitats i controls dels partits.
 
Crec que si no aconseguim afrontar aquests reptes, tindrem un futur negre. Així doncs, els deures per a controlar aquestes cèdules de poder, essencials per al funcionament de la nostra democràcia que són els partits, són una de les vacunes imprescindibles per a mantenir sana la nostra malalta democràcia.
 
En els últims temps, quan escoltem als carrers i als mitjans parlar dels partits polítics, els comentaris van units a les paraules corrupció, mediocritat, ocultació, desigualtat, mentides, amiguismes, interessos ocults, avantatges, allunyats de la societat, tots són iguals, etc.
 
La veritat és que la corrupció és una de les més vinculades als polítics, i la majoria de tertulians polítics, així com molts mitjans, no paren d'indicar-nos que és minoritària. Però en la corrupció, com la resta de delictes, per desgràcia la policia només aconsegueix de descobrir-ne la punta de l'iceberg, de manera que si només veiem la punta de l'iceberg, vol dir que la corrupció política està molt més estesa del que els resultats judicials provisionals i definitius avancen. Si a aquesta dada li afegim que els mitjans policials per a perseguir la corrupció els posa la classe política... la dada comença a ser més que alarmant.
 
Així doncs, els ciutadans haurem d'assumir la responsabilitat d'exigir als partits que votem una urgent regulació de tots els aspectes que putrefacten la imprescindible activitat política dels partits. Sota una amenaça real i creïble que no els votarem més en cas contrari.